Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

teoria EPIST.

(del grec 2,TD\", theoria, cerimònia religiosa o contemplació) En sentit ampli, enunciat que aporta un coneixement que està més enllà de les dades o fets que es perceben d'una forma immediata; conjetura o hipòtesi merament especulativa que no té res a veure amb la pràctica, amb l'observació o amb la verificaciˇ; també camp ampli d'estudi, filosòfic o no, com la «teoria de les idees de Plató», la «teoria de la societat» o la «teoria del coneixement». El sentit etimològic del terme està present en els grans autors de l'antiguitat, com Plató i Aristòtil, els quals entenen el coneixement en general, respectivament, com a contemplació de les idees o com saber contemplatiu i activitat intel·lectual superior de l'home.

Amb la presència, en l'època moderna, de les ciències empíriques, una teoria és preferentment una teoria científica, o sigui, un conjunt d'enunciats -hipòtesi i lleis confirmades- sobre un aspecte de la realitat, que estableixen entre si relacions d' enunciats d'observació, i el concepte de les quals es relaciona intrínsecament amb els de llei i hipòtesi.

No obstant això, les teories no es limiten a l'àmbit de les ciències empíriques, sinó que comprenen qualsevol camp del saber i ha de dir-se que, en principi, tot el coneixement humà és teòric, perquè tot coneixement va més enllà dels simples fets coneguts en un moment donat; també hi ha teories purament lògiques o matemàtiques. La teoria és l'aspecte substancial del coneixement, tant del científic com del no científic. En la ciència actual l'interès se centra en les teories, i no en la simple experiència per si mateixa, o en les dades o les observacions; en realitat, les dades i les observacions s'obtenen en funció de la teoria (veure cita), i fins i tot tota dada es considera que porta una prŔvia «càrrega de teoria». ╔s a dir, que no hi ha teoria "pura", sinˇ que sempre estÓ, en major o menor mesura, "contaminada" per dades prŔvies o, fins i tot, per prejudicis previs. (L'exageraciˇ d'aquest punt de vista -juntament amb d'altres aspectes-. ha condu´t a posicions extremes -en certes versions del postmodernisme- que neguen la possibilitat mateixa del coneixement i el consideren sempre contaminat o socialment condicionat).

Per altra part, ja fa temps que Popper va contribuir de manera especial, en particular amb la seva obra La lògica de la investigació científica (1934), al fet que s'hagi de donar una importància peculiar a la teoria en la metodologia de les ciències: les ciències són sistemes de teories i la mateixa epistemologia és l'estudi de les teories (veure cita). D'aquí que la filosofia de la ciència, o teoria del coneixement científic, sigui una reflexió de segon grau, no ja sobre fets ni tan sols sobre generalitzacions de fets, sinó sobre teories, que Popper interpreta com un sistema de conjectures i refutacions: xarxes de malles cada cop més fines, amb les que s'intenta captar, comprendre i dominar la realitat (veure cita).

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.