Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

explicació genètica EPIST.

Tipus d'explicació que cerca els orígens o la gènesis de la qüestió que es vol explicar a través del seu desenvolupament. En aquesta classe d'explicació l'explanans descriu la manera com ha evolucionat, a partir d'una situació anterior, allò que es vol explicar (explanandum).
 
Exemple:

Per què la llengua anglesa actual té tantes paraules d'origen llatí?... en aquest exemple, la pregunta «per què?» tàcitament demana una explicació sobre com s'ha desenvolupat determinat sistema fins a adquirir la seva forma actual.

________________________________________________________

E. Nagel, L'estructura de la ciència, Paidós, Buenos Aires 1981, p. 31.
 
 

(Cita ampliada)

Per què la llengua anglesa actual té tantes paraules d'origen llatí? El fet històric per al qual es demana una explicació, en aquest cas, és un complex conjunt d'hàbits lingüístics manifestats per certs homes durant un període històric definit una mica vagament, en diverses parts del món. També és important observar que, en aquest exemple, la pregunta «per què?», a diferència de les preguntes anteriors, tàcitament demana una explicació sobre com s'ha desenvolupat determinat sistema fins a adquirir la seva forma actual, a partir d'alguna etapa anterior del sistema. [...] Una explicació admissible del fet en qüestió, per tant, haurà d'esmentar canvis successius a través d'un període de temps i no sols un conjunt de successos en algun temps inicial anterior. Per tant, l'explicació corrent d'aquest fet inclou referències a la conquesta d'Anglaterra pels normands, al llenguatge utilitzat pels vencedors i els vençuts abans de la conquesta i als processos que es van operar a Anglaterra i en altres parts després de la conquesta. A més a més, l'explicació suposa una sèrie de generalitzacions més o menys vago (no sempre formulades explícitament, i algunes de les quals, sens dubte, tenen un contingut estadístic) concernents a les formes en què els hàbits lingüístics de comunitats amb llengües diferents pateixen alteracions quan aquestes comunitats entren en un íntim contacte.

___________________________________________________________________

E. Nagel, L'estructura de la ciència, Paidós, Buenos Aires-Barcelona 1981, p. 31.

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.