Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

fonts del coneixement EPIST.

Manera tradicional de presentar el que actualment es denomina justificació d’una creença. En el cas en que el coneixement consisteix normalment en una creença racional, és a dir, en una creença recolzada en raons, «fonts» del coneixement s’anomenen els llocs, en el sentit metodològic de la paraula, on trobem aquestes raons o justificacions de la creença. Podem dir també que constitueixen els criteris generals amb els que sabem que quelcom és veritat. Les fonts tradicionals del coneixement són:


L'autoritat, no és font de coneixement, en sentit propi, i només pot ser-ho en sentit ampli en contextos molt delimitats i específics, acceptada amb esperit crític, és a dir, amb coneixement de les seves raons i amb llibertat per oposar-se a elles, i usada com un suport exterior complementari.

La intuïció (intel·lectual o sentimental), encara que acceptada en alguns moments de la història de la filosofia (Scheler, Bergson) és, des del punt de vista epistemològic, poc fiable com a font de coneixement, per la seva natura subjectiva; l'intuïcionisme ètic és discutible. La fe, religiosa o no, tampoc és font epistemològica adequada, perquè no és directament objecte de percepció o de raó, ni per aquest de coneixement (veure cita); sense proves, la fe és pura creença; en canvi, si es basa en proves passa a ser coneixement racional, o creença racional i deixa de ser fe.

Són fonts legítimes de coneixement, per tant,



Veure saber.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.