Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

concepte, classes de LĎG.

Encara que, per definició, els conceptes són representacions generals i abstractes, solen dividir-se d'acord amb la classe dels objectes a què es refereixen o que designen. Així, hi ha conceptes concrets o abstractes, singulars o col·lectius. «Rei d'Espanya» és un concepte concret, però «reialesa» és abstracte. «Joan Carles I» és un concepte individual, però «la guàrdia real» és col·lectiu, mentre que «rei» és un concepte general.

En l'àmbit cientÝfic, els conceptes es divideixen fonamentalment en:

  1. classificatoris,

  2. comparatius i

  3. mètrics.

Els conceptes classificatoris serveixen per distribuir els objectes d'un univers determinat segons grups, o classes, ordenats i sistemàtics. Aquesta ordenació sistemàtica rep el nom de classificaciˇ. Per tal que una classificació sigui adequada, ha de complir amb determinades condicions formals i materials. Les condicions formals d'una classificació adequada exigeixen:

Per extensió d'un domini s'entén el conjunt d'elements que conté. Els conceptes classificatoris es basen en una relació d'equivalència entre tots els elements que pertanyen a un univers. Cada element és classificable, doncs, pel fet de compartir alguna propietat comuna amb altres, pertany junt amb ells a una mateixa classe d'equivalència amb relació a l'esmentada. Les condicions materials d'una classificació adequada exigeixen que el criteri que es divideixen les classes, o s'estableix la classificació, sigui pertinent i interessant amb mires a possibles lleis científiques que puguin enunciar-se sobre el tema en qüestió; és a dir, que sigui teòricament fecund (veure text 1 i text 2). Els conceptes comparatius estableixen el «més» i el «menys» entre grups o classes, amb relació a la propietat que comparteixen; els grups o classes es determinen segons el grau de la propietat que es comparteix. Són especialment útils en aquelles ciències que no han desenvolupat encara conceptes mètrics, o per a aquells camps en què les ciències no han desenvolupat encara conceptes mètrics. «Més llarg», «més curt», «més pesat«, «més lleuger», «més fred», «més calent» són exemples de conceptes comparatius. Els conceptes mètrics o quantitatius, o simplement magnituds i quantitats, són els conceptes científics per excel·lència; totes les ciències estenen a ells i són l'expressió matemàtica dels seus resultats. Són, en els fons, conceptes comparatius que poden classificar-se pel grau o la quantitat de la propietat que es comparteix amb la suficient precisió; o bé, aquells que utilitzen valors numèrics per indicar la quantitat o la magnitud que posseeixen d'una determinada propietat. El mesurament quantitatiu es realitza amb nombres reals (magnituds escalars; temperatura, temps, massa, per exemple) o amb vectors (magnituds vectorials; velocitat, acceleració, força, per exemple) (veure text).
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.