Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

teoria semàntica de la veritat EPIST.

Teoria de la veritat desenvolupada per Tarski (veure cita), que precisa la definició de veritat en un sentit tradicional, el de veritat com a correspondència, i les condicions formals que ha de complir un llenguatge per contenir tal definició. Defineix, doncs, «veritat» respecte d’un llenguatge.

Segons aquesta teoria, que manté els principis de la tradició clàssica occidental, iniciada per Aristòtil, «vertader» és una propietat (metalingüística) de tota proposició que descrigui (en un llenguatge objecte) un fet tal com aquest és en el món real. S’anomena «semàntica» perquè «veritat» o «vertader» són termes semàntics, el significat del qual només pot explicar-se mitjançant un metallenguatge; un metallenguatge pot relacionar expressions lingüístiques amb fets, mentre que un llenguatge objecte només pot parlar de les seves pròpies expressions lingüístiques o dels fets, però no relacionar unes amb altres, sota pena de caure en antinòmies i paradoxes. Estableix (per l’anomenada «convenció T» o «equivalència T» [Truth =veritat]) que una teoria de la veritat per a un llenguatge L ha de poder formular el teorema següent: «X és una proposició vertadera en L si i només si p; on p sigui reemplaçada per qualsevol oració del llenguatge a què es refereix la paraula "vertader" i X sigui reemplaçada per un "nom" d’aquesta oració». Així, en el clàssic exemple de Tarski «"La neu és blanca" és vertader en català si i només si la neu és blanca», s’enuncien totes les condicions que ens permeten dir que l’enunciat «La neu és blanca» és vertader:

Si anomenem "X" a "La neu és blanca" (llenguatge objecte, que també podria ser, per exemple, en alemany, "Der Schnee ist weiss") i "p" a la seva traducció al metallenguatge («la neu és blanca») i afegint la connectiva «si i només si» («), també del metallenguatge, podem escriure de forma generalitzada: «X és vertader si i només p»; o bé, «X correspon als fets si i només si p»; expressions que descriuen formalment les condicions necessàries i suficients perquè P sigui vertader.  (En la simbologia lògica: X « p )

En l’exemple, «X» és una expressió «esmentada», mentre que «p» és una expressió «usada» (veure text).

El comentari de Karl R. Popper (veure text) a aquesta teoria posa en relleu que «veritat», per a Tarski, com per al mateix Popper, és una propietat de l’enunciat, no d’un fet psicològic, com un judici o una creença i té, per tant, un valor objectiu, no subjectiu.

 

 

veritat: termes relacionats

  certesa veritat formal
  criteri de veritat veritat lògica
  modalitats alètiques veritat necessària
  Tarski, A. veritat pragmàtica
  valor de veritat veritat sintètica
  veritat veritat, teoria semàntica de la
  veritat analítica veritats de raó
  veritat com a coherència veritats eternes
  veritat com a consens verificabilitat
  veritat com a correspondència veritativo-funcional
  veritat com a redundància versemblança
  veritat conceptual verum ipsum factum
     

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.