Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

noŘmen HIST.

(del grec noumena, les coses pensades, els intel·ligibles, terme que Plató aplica a les idees, en Timeo 51b)

Paraula amb què Kant es refereix, per oposiciˇ al fenomen, a l'objecte de l'enteniment com a condiciˇ de possibilitat del coneixement fenomŔnic. En tant que condiciˇ de possibilitat o condiciˇ transcendental, resta fora de tota experiŔncia possible. Sovint s'identifica amb la cosa en si, Ús a dir, amb les coses tal com se suposa que són en si mateixes, més enllà del que podem conèixer per l'experiència, que només ens dóna accés al fenomen, o objecte conegut, mitjançant la sensibilitat i l'enteniment. La cosa en si no pot ser coneguda, sinó només pensada; és un pur intel·ligible; la seva existència l'exigeix la presència de quelcom que només pot ser la seva aparença, o el seu fenomen (veure cita). L'acceptació o no acceptació de l'existència d'all˛ noŘmŔnic va dividir a la filosofia postkantiana  que va engendrar l'idealisme alemany, especialment amb autors com Fichte, Schelling i Hegel. També en el moviment neokantià es va revitalitzar la polèmica sobre la distinció entre fenomen i noŘmen, rebutjant-se l'existŔncia d'aquest.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.