Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

explicació científica EPIST.

És l'objectiu fonamental de tota ciència. Les ciències pretenen, substancialment i primer que res, donar explicacions sistemàtiques i ben fonamentades del màxim numero possible de regularitats naturals. Per explicació cal entendre, en principi, tota resposta que segueix a un «per què?». Com les preguntes són ambigües i poden fer-se des de moltes perspectives, els tipus d'explicació que s'intenten són també múltiples. Normalment s'entén que les explicacions es fan recorrent a lleis i principis i que aquests són satisfactoris (veure text). No són explicacions satisfactòries, i no són, per tant científiques, aquelles que recorren a la intervenció de poders o éssers imaginaris; les que provenen de l'anomenada «filosofia popular», o de la «saviesa popular» i les que són pròpies de les tŔcniques i saberes pràctics. Aquest tipus d'explicació ha complert la seva pròpia funció històrica, com a antesala i preparació de la ciència (veure text), però aquesta, assumint els mateixos objectius (entendre i explicar el món) ha millorat la manera de fer-ho (metodologia científica).

Segons E. Nagel, hi ha quatre models fonamentals d'explicació (veure text):

1. Model deductiu:

Segons aquest model, l'elaboració del qual es deu principalment a Hempel i Oppenheim, i que va adoptar la concepciˇ heretada de la ciència, les explicacions s'expressen en forma d'arguments deductius, en els que les premisses, denominades explanans justifiquen necessàriament la conclusió, que s'anomena explanandum. Adopta l'esquema següent:


on E és la conseqüència lògica o explanandum, enunciat que descriu el fet igualment explanandum; L1, L2, ... són lleis generals i C1, C2, ... enunciats que descriuen fets particulars o condicions inicials, i que reben el nom de explanans. S'anomenen també explicacions nomol˛gic-deductivas (N-D), perquè suposen que el fet que ha d'explicar-se queda comprès o protegit per una llei (d'aquí que també rebin el nom, donat per W. Dray, de model de llei protectora o de cobertura: Covering Law Model).

La «explicació causal» -aquella que explica esmentant la causa d'un fenomen- es considera un cas especial d'aquest model. Si es tracta d'explicar un fet concret particular i el tipus de llei general utilitzat en la premissa (L1, L2, ...Lr) és una llei causal, per raó de la qual les condicions inicials (C1, C2, ...Ck) es converteixen en condicions suficients perquè es produeixi l'explanandum, parlem de model causal nomol˛gic-deductivo. Tot model causal és nomol˛gic-deductivo, però no al revés (veure exemple).

Segons Hempel, aquest model ha de complir amb determinades condicions (3 lògiques i 1 empírica):

2. Model probabilístic

Explicació pròpia d'aquelles ciències que recorren a hipòtesis probabilístiques o estadístiques, per exemple, les lleis de l'herència (veure exemple). En aquest cas, les lleis a les quals podem recórrer per explicar el problema, en ser de natura probabilística o estadística, no permeten l'ús d'un esquema nomol˛gic-deductivo. En aquells casos en què la premissa que té forma de llei és de caràcter estadístic, la conclusió, l'explanandum, no es dedueix necessàriament i té només un valor de probabilitat (estadística); o el que és el mateix, l'explanans implica a l'explanandum només amb un cert grau (per elevat que sigui) de probabilitat. Es tracta, per consegüent, d'un raonament inductiu i la classe d'explicacions que segueixen aquest model es denominen explicacions probabilístiques o inductiu-estadístiques (I-E), que gaudeixen de probabilitat inductiva o lògica, per la qual cosa només confereixen versemblança.

Com que aquest model inductiu-nomol˛gic admet la possibilitat de construir dues explicacions amb explanans lògicament compatibles, els explanandum de la qual resulten lògicament incompatibles entre si (veure exemple), Hempel va precisar posteriorment que una explicació d'aquest tipus és bona només si mostra que el seu explanandum té una alta probabilitat d'ocórrer.

3. Model genètic

Propi de les ciències humanes d'àmbit històric, descriu la manera com ha evolucionat o variat al llarg de la història l'explanandum, o objecte que ha d'explicar-se, a partir d'un altre anterior. En les premisses haurà d'incloure's un gran nombre de successos o fets particulars, que resultin pertinents amb l'explanandum i que mantinguin amb ell una suposada relació de causa i efecte. Com tota explicació, feta segons el model deductiu, les premisses han d'incloure també alguna llei general (fortes tendències). Aquestes lleis generals seran normalment suposicions generals sobre relacions causals entre successos (veure exemple).

4. Model funcional o teleològic

Explica el seu objecte propi (explanandum propi de la biologia, psicologia, antropologia i ciències socials humanes) en termes de acció, funciˇ o fi (telos). És distintiu dels sistemes als quals, d'algun mode, s'atribueix «finalitat», o «intencionalitat». Es caracteritza per utilitzar expressions com: «amb la finalitat de...», «perquè...», etc. El que ha d'explicar-se (explanandum), en una explicació de tipus funcional, és una acció, segons aquella expressió: «la funció de x és fer y» (la funció del cor és bombar la sang en l'organisme). Se sol distingir entre explicació funcional i explicació teleològica.


L'explicació funcional considera fets generals del món animal que es refereixen a l'acció d'una part amb mires al funcionament del tot, mentre que l'explicació teleològica tracta de fets particulars d'individus dotats de la consciència de fi (finalitat pròpia) o de conductes «activiformes» (que semblen tendir a un fi). Una i una altra solen oposar-se a les explicacions causals.

Alguns filòsofs actuals, seguint Bas van Fraassen, pensen que la funció de la ciència és fer prediccions, no la d'oferir explicacions. Van Fraassen considera que les explicacions només tenen un valor merament pragmàtic i psicològic, ja que actuen com a instruments conceptuals destinats a reduir la nostra ansietat davant allò inesperat, allò sorprenent o meravellós.

Bibliografia bàsica.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.