Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

En el pensament de Marx és possible distingir entre la tesi fonamental del materialisme històric -no és la consciència dels homes la que determina l'ésser social, sinó l'ésser social el que determina la consciència-, i la tesi segons la qual algunes idees, a més a més, estan deformades ideològicament. Com a exemples concrets de deformació ideològica, Marx exposa, entre altres, la consciència religiosa, la filosofia idealista alemanya, el socialisme utòpic i l'economia política burgesa. Però el seu propi pensament, malgrat estar condicionat socialment (com tota forma de consciència), no està deformat per la ideologia. Marx privilegia el punt de vista del proletariat, ja que aquest no forma una classe social més, sinó que és la classe universal que representa a tota la societat, una classe que busca la desaparició de tota mena socials, la classe que restitueix a l'home la visió global de la societat, la transparència original de la seva vida com a activitat immediata i li permet l'objectivitat en la comprensió del procés social.[...]

Mannheim critica Marx que no s'apliqui a si mateix el seu propi concepte d'ideologia. L'acusació d'ideologia no pot convertir-se en monopoli del proletariat en la seva lluita contra la burgesia, ja que res impedeix als adversaris del marxisme servir-se de la mateixa anàlisi ideològica per aplicar-los al propi marxisme. Aquest no pot considerar la seva pròpia posició com absoluta, sinó també com històricament condicionada per la seva pròpia base social.

______________________________________________________________________

E. Lamo de Espinosa, J. M. González García y C. Torres Albero, La sociología del conocimiento y de la ciencia, Alianza, Madrid 1994, p. 321-322.
 
 

Versió en castellà

En el pensamiento de Marx es posible distinguir entre la tesis fundamental del materialismo histórico -no es la conciencia de los hombres la que determina el ser social, sino el ser social el que determina la conciencia-, y la tesis según la cual algunas ideas, además, están deformadas ideológicamente. Como ejemplos concretos de deformación ideológica, Marx expone, entre otros, la conciencia religiosa, la filosofía idealista alemana, el socialismo utópico y la economía política burguesa. Pero su propio pensamiento, a pesar de estar condicionado socialmente (como toda forma de conciencia), no está deformado por la ideología. Marx privilegia el punto de vista del proletariado, ya que éste no forma una clase social más, sino que es la clase universal que representa a toda la sociedad, una clase que busca la desaparición de todas las clases sociales, la clase que restituye al hombre la visión global de la sociedad, la transparencia original de su vida como actividad inmediata y le permite la objetividad en la comprensión del proceso social.[...]

Mannheim critica a Marx que no se aplique a sí mismo su propio concepto de ideología. La acusación de ideología no puede convertirse en monopolio del proletariado en su lucha contra la burguesía, ya que nada impide a los adversarios del marxismo servirse del mismo análisis ideológico para aplicarlos al propio marxismo. Éste no puede considerar su propia posición como absoluta, sino también como históricamente condicionada por su propia base social.

______________________________________________________________________

E. Lamo de Espinosa, J. M. González García y C. Torres Albero, La sociología del conocimiento y de la ciencia, Alianza, Madrid 1994, p. 321-322.

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.