Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

condicional GEN.

O també hipotètic. En general, allò condicional o hipotètic no és l'expressió d'un fet, sinó la d'una relació de dependència entre dues coses o esdeveniments, dels quals un succeeix a condició de, o en l'hipòtesi de que, o en el cas que succeeixi l'altre.

LÒG. Els enunciats amb què s'expressa el caràcter de condició tenen la forma lògica de «si ..., llavors ...», «Si P, llavors Q», o bé (p q), que podria significar, per exemple, «si plou, traiem el paraigua». Al contingut de «si...» (a P), se l'anomena antecedent, i al contingut de «llavors...» (a Q), conseqüent. La definició. La lògica defineix el condicional, també anomenat implicació material (que es simbolitza mitjançant É o → ) com aquell que és sempre vertader si i només si no succeeix que l'antecedent sigui vertader i el conseqüent fals. Aquesta definició, anomenada veritativo-funcional, exclou que un enunciat condicional compost per antecedent vertader i un conseqüent fals sigui vertader; és a dir, quan l'antecedent P no implica materialment Q, el condicional és fals.

Aquesta manera lògica d'entendre el condicional no coincideix amb l'ús ordinari del condicional en el llenguatge, que no sol donar cap sentit al condicional quan, per exemple, l'antecedent és fals. En el condicional «Si plou, traiem el paraigua», la possibilitat que no plogui no dóna peu per interpretar el condicional com vertader, abans ben normalment s'entén que «si no plou, no traiem el paraigua». No obstant això, quan es diu «Si P, llavors Q», o bé (p q), es parla de "si p" (llavors q), però no es diu res respecte de no p (¬p). Per això, la fórmula (p q), solament és falsa (F) si p és verdader (V) i q és fals (F), ja que és lúnic cas en què no es compleix la condició.

El fet que (p q) sigui V en el cas que què tant p com q siguin F és contraintuïtiu i no es recull en el llenguatge ordinari. Aquestes i altres qüestions han donat origen a les anomenades paradoxes de la implicació material.

El condicional estricte es defineix com una implicació estricta.

Els condicionals contrafàctics, també anomenats «subjuntius», o «contraris als fets», són condicional en mode subjuntiu, sent el seu antecedent és fals: «Si Minerva fora dona, seria mortal». Aquests condicional tenen especial interès en filosofia de la ciència, com enunciats legaliformes, però des del punt de vista de la lògica no són enunciats veritativo-funcionales, atès que la seva veritat depèn d'altres condicions que les merament lògiques de la definició del seu conectiva.

La definició veritativo-funcional del condicional (igual que la d'implicació material) és la següent:


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.