Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

diferència GEN.

(del llatí diferentia, de differre, ser diferent) És l'alteritat, o causa de distinció, entre dues o més coses o individus, de manera que pot parlar-se del que és numèricament diferent, quan dues coses es distingeixen només per ser individus diferents dins una mateixa espècie, o del que és específicament distint, perquè les coses o individus pertanyen a espècies diferents. La diferència permet la distinció i la classificaciˇ.

En alguns sistemes filosòfics, la diferència no és simplement un concepte lògic, sinó un element nuclear del sistema filosòfic amb repercussions ontol˛giques. Així, per exemple, en Heidegger (la diferència ontològica) i Deleuze (les dues categories ontològiques de diferència i repetició).

Segons Deleuze, la tasca de la filosofia actual és la de pensar les condicions que fan possible l'aparició de les nocions mateixes de ser i de subjecte, que estan en la base de la filosofia moderna. Tanmateix, aquesta va sorgir per la necessitat de fonamentar l'ésser en el subjecte a causa de la crisi de la metafísica del ser que es va produir al final de l'Edat Mitjana. Deleuze comparteix aquesta investigació sobre l'aparició de les característiques de la modernitat (a partir de l'aparició de la noció de subjecte) amb autors com Foucault, per exemple, i l'efectua sota la inspiració de Nietzsche i, en part, de Heidegger (encara que, segons Deleuze, el pensament heideggeriÓ sobre la diferència ontològica és un retrocés respecte de Nietzsche). Es tracta de mostrar que hi ha un fonament anterior al ser i al subjecte, i en ser com a subjecte. Es tracta, doncs, de deconstruir (encara que aquesta terminologia no és deleuziana) la subjectivitat i criticar la idea segons la qual el subjecte i la seva representació són el punt de partida i el fonament. Amb això, Deleuze aborda una nova forma de pensar, en quant es tracta de pensar el no-pensat i vetllat per la lògica de la identitat, i mostra que el que apareix després de la subjectivitat no és l'antiga noció de ser, sinó la diferència; l'ésser com a diferència, l'ésser com a temps.

Deleuze considera que la noció imperant de subjectivitat i d'identitat és la que ha impossibilitat el pensament de la diferència. L'elaboració d'un pensament de la diferència no subordinat a la identitat, implica una relectura de la història de la filosofia, ja que, segons Deleuze, en filòsofs com Lucreci, Spinoza, Leibniz, Hume, Kant, Nietzsche i Bergson; en literats com Proust, Sacher-Masoch o Kafka; en determinats aspectes de la noció psicològica de inconscient i en pintors com Bacon, es defineixen implícita o explícitament aspectes clau de l'àmbit de la presubjectivitat (la duració bergsoniana, per exemple, que és constitutiva del subjecte). D'aquí, la sèrie d'estudis monogràfics que Deleuze elabora sobre els autors esmentats.

La filosofia del ser i del subjecte basada en l'ocultament de la diferència ha considerat, segons la tesi deleuziana, dos tipus de diferències:


a) la diferència conceptual i intrínseca (segons la qual x i y són diferents quan no poden definir-se de la mateixa manera) i

b) la diferència no conceptual o extrínseca (segons la qual x i x' són diferents pel fet de no ocupar el mateix espai, encara que puguin definir-se de la mateixa manera). En aquest cas, la diferència no conceptual és concebuda com a repetició d'allò idèntic, però Deleuze nega que la repetició sigui la reproducció d'una realitat originària: no pot haver-hi una repetició no conceptual, de manera que la repetició no és mai una repetició d'un model originari (veure cita).

Veure diferència específica, identitat.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.