Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

modalitat EPIST.

És la manera com s'afirma la veritat d'un enunciat (veure text ). Per exemple, «és possible que demà s'iniciïn les converses de pau» i «és necessari començar demà les converses de pau», són dos enunciats amb igual afirmació (respecte de la pau) però amb una modalitat diversa en l'afirmació. «Possible» i «necessari» són termes modals que, en lògica modal, es denominen operadors modals.

Aquests operadors modals solen simbolitzar-se com «M» i «N» o, respectivament,   i □. On M (o ) es llegiex com "Ús possible" i N (o ) es leggeix com "Ús necessÓri".

De fet p si, i solament si, ČČ p

Així, per exemple, si s'anteposa una N a un enunciat escrit en forma condicional, N (p q) equival a escriure  (p q), i volem dir que «necessàriament si p, llavors q», o bé, en una possible interpretació, «necessàriament tot succés té una causa».

Els termes o indicadors que, en un enunciat, assenyalen el que està «permès» («P») o el que és «obligatori» («O») es denominen operadores de˛ntics i s'usen en lògica de˛ntica. Així, per exemple, «és obligatori complir amb el que promet» és un enunciat de˛ntic que pot escriure's com «Op».

 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.