Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Le Roy, Édouard (1870-1954) HIST. `leroy.wav', `play"]

Filòsof francès espiritualista, nascut a París. Va ser primer professor de matemàtiques i després, influït per Bergson, les idees del qual va contribuir a divulgar, es va dedicar a la filosofia i va sostenir en teoria de la ciència un convencionalisme radical. Valorant la intuïció vital per sobre de l'enteniment i aprofitant les crítiques fetes per Mach, Duhem i Poincaré a la ciència, sosté que el coneixement científic és més un sistema de convencions que un vertader coneixement. Segons ell, no sols les lleis, sinó fins i tot els fets científics són construccions arbitràries que obeeixen a una necessitat pràctica. Les seves idees sobre qüestions epistemològiques van aparèixer publicades, amb el títol de Ciència i filosofia, en «Revue de métaphysique et de morale», el 1899 i 1900.
 
Desenvolupà la seva filosofia en el marc de la interacció entre ciència i moral en el moment del gran canvi de paradigma que va donar lloc a la ciència contemporània.
 
Entre les seves obres destaquen: Une philosophie nouvelle : Henri Bergson, L’Exigence idéaliste et le fait de l’évolution, La Pensée intuitive, Les Origines humaines et l’évolution de l’intelligence, Le Problème de Dieu, Introduction à l’étude du problème religieux.
Membre de l’Académie des Sciences des de 1919, Édouard Le Roy va ser elegit membre de  l’Académie française el 12 d'abril de 1945.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.