Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

isomorfisme GEN.

(del grec ÇF@H, isos, igual, i :@DNZ, morphé, forma, estructura) En lògica i en matemàtiques indica les relacions homogènies entre dos o més termes consistent en la correspondència entre terme i terme (aplicacions bijectives). S'aplica aquesta terminologia en la teoria de grups quan, donat un grup, cadascun dels seus elements (x1,x2,x3, etc..) és substituït a partir d'un model definit pels elements d'un altre grup. En general, designa la propietat dels sistemes que tenen la mateixa estructura. Un sistema, A, té idèntica estructura que un altre, B, amb la qual cosa A i B són isom˛rfics o isomorfs, si i només si hi ha una correspondència un-a-un entre les propietats de A i B, de manera que a cada element de A correspon un i només un en B. Per això, dos sistemes isom˛rfics tenen igual nombre d'elements, és a dir, posseeixen igual cardinalitat. La noció s'aplica, per exemple, a una teoria científica i al model o interpretació i representació de la dita teoria. De manera semblant pot dir-se que un mapa és isomorf al terreny que representa.

En la història de la filosofia s'ha utilitzat aquesta noció per afrontar el problema de la relació entre una entitat «real» i una entitat «representada» i, en particular, per estudiar les relacions entre pensament, llenguatge i realitat. Així, Wittgenstein va defensar una teoria d'un cert isomorfisme entre llenguatge i realitat.

En biologia s'aplica a les semblances que es deuen a un avantpassat comú immediat. Quan aquest antecessor no és immediat, les semblances s'anomenen paral·lelisme. Aquests conceptes biològics solen aplicar-se a l'explicació evolutiva de l'homo sapiens. Des d'una altra perspectiva, W. Köhler va suposar un ampli isomorfisme entre la psicologia i la fisiologia.

En química es denominen isomorfes aquelles substàncies de diferent composició química però igual forma cristal·lina.

En glossemàtica indica la semblança estructural entre els aspectes fònics i semàntics d'una llengua.

Veure teoria general dels sistemes, homologia, adequaciˇ, veritat com.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.