Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Mises i Reichenbach sostenien el següent. El que entenem per probabilitat no té res a veure amb l'enumeració de casos. És una mesura de la «freqüència relativa». Entenem per «freqüència absoluta» el nombre total d'objectes o successos; per exemple, el nombre de persones dels Ángeles que van morir l'any anterior de tuberculosi. Per «freqüència relativa», entenem la raó d'aquest nombre al d'una classe major que s'investiga, per exemple, el nombre total d'habitants dels Ángeles.

Podem parlar de la probabilitat que surti una determinada cara d'un costat, deia Mises, no sols en el cas d'un dau equilibrat, en el que és de 176, sinó també en els casos de tota mena de daus carregats. Suposem que algú afirma que el seu dau està carregat i que la probabilitat que surti un as no és de 176, sinó menor. Una altra persona diu: «Estic d'acord amb vostè que el dau està carregat, però no de la manera que vostè creu. Crec que la probabilitat d'un as és major que 1/6. Mises assenyala que, per saber què entenen els dos home per les seves assercions divergents, hem d'observar de quina manera tracten de dirimir la seva discussió. Per descomptat, faran una prova empírica. Llançaran el dau cert nombre de vegades i portaran un registre del nombre de trets i del nombre d'asos.

______________________________________________________________________

R. Carnap, Fundamentación lógica de la física, /Sudamericana, Buenos Aires 1969, p. 43-44.

 

 

Versió en castellà

Mises y Reichenbach sostenían lo siguiente. Lo que entendemos por probabilidad no tiene nada que ver con la enumeración de casos. Es una medida de la «frecuencia relativa». Entendemos por «frecuencia absoluta» el número total de objetos o sucesos; por ejemplo, el número de personas de Los Ángeles que murieron el año anterior de tuberculosis. Por «frecuencia relativa», entendemos la razón de este número al de una clase mayor que se investiga, por ejemplo, el número total de habitantes de Los Ángeles.

Podemos hablar de la probabilidad de que salga una determinada cara de un lado, decía Mises, no sólo en el caso de un dado equilibrado, en el que es de 176, sino también en los casos de todo tipo de dados cargados. Supongamos que alguien afirma que su dado está cargado y que la probabilidad de que salga un as no es de 176, sino menor. Otra persona dice: «Estoy de acuerdo con usted en que el dado está cargado, pero no de la manera que usted cree. Creo que la probabilidad de un as es mayor que 1/6. Mises señala que, para saber qué entienden los dos hombre por sus aserciones divergentes, debemos observar de qué manera tratan de dirimir su discusión. Por supuesto, harán una prueba empírica. Arrojarán el dado cierto número de veces y llevarán un registro del número de tiros y del número de ases.

______________________________________________________________________

R. Carnap, Fundamentación lógica de la física, /Sudamericana, Buenos Aires 1969, p. 43-44.

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.