Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

ideologia GEN.

En general, s’entén per tal el sistema d’idees, creences, judicis de valor, actituds i opcions respecte a fins i objectius, que es troba en els fons, i que alhora és l’origen, de les opinions, decisions i actuacions que els individus adopten en els afers socials i polítics. Per motius històrics, s’ha adherit al terme una connotació pejorativa d’autoritarisme de les idees, domini sobretot d’una classe social sobre una altra, i fins d’un gènere (o sexe) sobre un altre.

Karl MarxHIST. La definició d’ideologia ha variat a través de la història dels últims dos-cents anys. El terme va ser encunyat a les obres de Antoine L.C. Destutt de Tracy, cap a 1796, per referir-se a una «doctrina general sobre les idees», que es remet a Condillac com al seu propi fundador, entenent per tal ciència l’examen de les facultats humanes amb la finalitat d’explicar l’origen i la formació de les idees; en aquest sentit deia Destutt de Tracy que la ideologia era una part de la zoologia. Napoleó Bonaparte va contemplar com una amenaça per a la seva idea conservadora d'Estat el conjunt d’aquestes teories, a les que s’afegien els ideals de la Il·lustració francesa dels qui es van unir entorn de la secció de Ciències Morals i Polítiques de l’Institut National i van rebre el nom de «ideòlegs»; al rebuig de Napoleó es deu l’accepció pejorativa que els termes «ideologia» e «ideòleg» van tenir gairebé des dels seus començaments (veure cita). Alguns autors avancen fins a F. Bacon, amb la seva teoria dels ídols, l’origen de l’estudi de la ideologia, entesa com a conjunt de prejudicis que és necessari evitar quan vulgui fer-se ciència.

El terme que va emprar Destutt adquireix diverses accepcions a les obres de Marx i Engels, però sempre es contemplen des de l’enfocament d’una «crítica de les ideologies». En general és una «inversió» o una mala interpretació o una «deformació» d’un conjunt d’idees, l’origen de la qual és social. Marx veu en la societat burgesa, i més precisament en l’estructura econòmica i política d’aquesta societat, l’encarnació i perpetuació de tots els aspectes ideològics criticables: filosofia, religió, Estat, política, art, bàsicament. Tots aquests aspectes ideològics coincideixen que són expressió i resultat d’una «falsa consciència», o una mala interpretació, feta des dels interessos socials i econòmics egoistes i particulars de la classe dominant, i un «reflex invertit de les relacions reals». L’origen de la ideologia, segons Marx, només es comprèn a partir de les teories marxistes del fetitxisme de la mercaderia (que tracta les relacions entre persones com a relacions entre coses) i de l’alienació (la de la consciència, que és un reflex de l’alienació socioeconòmica més fonamental).

Karl MannheimLes postures de Marx van ser criticades per la sociologia del coneixement de Karl Mannheim, qui a més a més tenia en ment l’obra escrita per G. Lukács, Història i consciència de classe. Ja que Mannheim sostenia que tot coneixement està socialment condicionat, va haver de sostenir també que no sols la ideologia està socialment condicionada, sinó que ho està igualment la crítica a la ideologia (veure cita) i que, per consegüent, pot estar tan deformada com aquella. Per aquesta raó, planteja la formulació general d’ideologia: el pensament de tots els grups socials posseeix un caràcter ideològic (no sols el pensament de l’adversari). I aquest és el problema de què tracta la sociologia del coneixement. Però segueix novament Mannheim a Marx en establir que la ideologia general -encara que pròpia de tots els grups socials- tendeix a estabilitzar la situació de la societat i és defensada pels grups socials dirigents i poderosos, mentre que a la ideologia que és mantinguda per grups oprimits, que s’oposa al sistema i que tendeix a realitzar el seu projecte en una fase històricament successiva, la denomina utopia. No pot haver-hi, segons Mannheim, una visió general del món, una cosmovisió absoluta, sinó només diferents perspectives des de les que cada grup o cada individu veu el món (veure cita). El fet que històricament no hagi existit a occident una classe obrera que fora el motor de la revolució contra totes les deformacions ideològiques existents ha ocupat l’atenció d’altres estudis, d’orientació marxista, sobre la ideologia: d’ella han tractat especialment els filòsofs de la Escola de Frankfurt (veure text), que rebutgen que la sociologia hagi de reduir-se sense més a la sociologia del coneixement, el filòsof italià A. Gramsci, que desenvolupa el concepte d’hegemonia de la classe dominant i Althusser, el qual, referint-se als aparells ideològics d’Estat, sosté que la ideologia amb què funcionen aquests diversos aparells estatals és l’encarregada de reproduir les condicions reals d’existència que perpetuen les mateixes relacions de producció. (Veure text).


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.