Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Georges Bataille: el sagrat com a separació

Tots els pobles han concebut sens dubte aquest «Ser suprem», però l'operació sembla haver fracassat a tot arreu. El «Ser suprem» dels homes primitius no va tenir aparentment prestigi comparable al que havia d'obtenir un dia el Déu dels Jueus, i més tard el dels cristians Com si l'operació hagués tingut lloc en un temps que el sentiment de continuïtat era massa fort, com si la continuïtat animal o divina dels éssers vius i del món hagués en principi semblant limitada, empobrida per un primer i barroer intent de reducció a una individualitat objectiva. Tot indica que els primers homes estaven més a prop que nosaltres de l'animal; el distingien potser de si mateixos, però no sense un dubte barrejat de terror i de nostàlgia. El sentiment de continuïtat que hem de prestar a l'animal no s'imposava ja només a l'esperit (la posició d'objectes diferents era fins i tot la seva negació). Però havia tret una nova significació de l'oposició que presentava respecte al món de les coses. La continuïtat, que per a l'animal no podia distingir-se de cap altra cosa, que era en ell per a ell l'única modalitat possible del ser, va oposar en l'home a la pobresa de l'útil profà (de l'objecte discontinu) tota la fascinació del món sagrat.

El sentiment del sagrat no és evidentment ja el de l'animal, al que la continuïtat perdia en les boires on res és diferent. En primer lloc, si és cert que la confusió no ha cessat en el món de les boires, aquestes oposen un conjunt opac a un món clar. Aquest conjunt apareix diferentment al límit del que és clar: es distingeix, almenys, des de fora, del que és clar. D'altra banda, l'animal acceptava la immanència que el submergia sense protestes aparents, mentre que l'home, en el sentiment del sagrat, experimenta una espècie d'horror impotent. Aquest horror és ambigu. Sense cap dubte, el que és sagrat atreu i posseeix un valor incomparable, però en el mateix moment això apareix vertiginosament perillós per a aquest món clar i profà on la humanitat situa el seu domini privilegiat.

__________________________________________________

Teoría de la Religión, Taurus, Madrid 1975, traducció de Fernando Savater, p.38-39.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.