Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

doxógrafs HIST.

Nom compost dels termes grecs doxa (opinió) i graphos (escriptura) amb què són coneguts els escriptors pertanyents al període tardà de la filosofia grega que van exposar o van referir les opinions, biografies i anècdotes de diversos filòsofs més antics, i que són una de les fonts principals de documentació del pensament filosòfic de l’antiguitat.

El primer d’ells és Teofrast, del qual, les seves Opinions físiques (llibre del qual es conserva un capítol i diversos fragments en el Comentari de Simplici a la Física d’Aristòtil) són la font principal de la majoria dels escrits posteriors dels altres doxógrafs. Així, els Placita philosophorum, falsament atribuïdes a Plutarc, i les referències doxogràfiques incloses en les Eclogae de Joan Estobeo (s. V), es basen en els Placita de Aeci (titulats originalment EL<"(T(¬ Jän !D,FP`JT< els quals es basen en els Vetusta placeta escrits per un deixeble de Posidoni que, al seu torn, procedeixen de les Opinions de Teofrast.

També són importants els fragments erròniament atribuïts a Plutarc que es conserven en la Praeparatio Evangelica d’Eusebi, així com alguns comentaris de Ciceró que, sovint, exposa en les seves obres les opinions d’altres filòsofs més antics. Les Refutacions de totes les heretgies d’Hipòlit (S. II d.C), obra que es va atribuir falsament a Orígenes i que va ser coneguda com a Philosophoumena, és important per la informació biogràfica dels filòsofs. Especial menció mereix l’obra en deu llibres de Diògenes Laerci (S. III d.C.) Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, que ofereix abundant informació biogràfica, expositiva i anecdòtica. Eratòstenes de Cirene (S. III a.C.) va elaborar una cronologia, i la seva obra coneguda com a Cronografia va ser adaptada per Apol·lodor d’Atenes (S. II a.C.) en la seva Crònica, que va allargar la cronologia fins l’any 110 a.C., en què el temps de cada filòsof s’indica pel seu acme, «apogeu» o «florida», que fa coincidir aproximadament amb els quaranta anys d’edat.

Igualment, són importants fonts de documentació els escrits d’autors que van estudiar les obres de filòsofs antics, com la crítica de Plutarc als estoics i epicuris, o els estudis de Sext Empíric, els comentaris de Simplici i Procle a les obres de Plató i Aristòtil, les Noctes Atticae d’Aulus Gel·li (S. II d.C.), o les obres d’Ateneu (S. III d.C.) Eliano (S. III d.C.) o dels Pares cristians. Però la veracitat d’aquestes fonts és sempre dubtosa ja que, en general, es recolzen sobre coneixements de tercera o quarta mà.


 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.