Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Diògenes de Sinope, )4@(X<0H (ca. 413 - c. 323 a.C.) HIST.

Digenes de Sìnope

Filòsof grec originari de Sinope (Àsia Menor), considerat com el membre més destacat de l'escola cínica fundada per Antístenes. Desterrat de la seva ciutat natal, va viure la major part de la seva vida a Atenes. Contemporani de Aristòtil i d'Alexandre el Gran, la seva vida ens és coneguda, sobretot, per Diògenes Laerci i altres autors antics, que conten anècdotes de la seva vida. En les esmentades narracions, Diògenes ()4@(X<0H) se'ns apareix sempre com un personatge extravagant que porta fins a les últimes conseqüències la tesi bàsica de l'escola cínica: el viure conforme a la naturalesa, el menyspreu de les convencions socials i l'absoluta independència pel que fa a les institucions. Sense cap afecció  pels béns materials, Diògenes viu com un vagabund, com un «autèntic gos» (d'on deriva el nom de cínic), s'allotja dins d'una bóta i, a plena llum del dia, busca, llum d'oli en mà, «a un home» enmig d'una multitud, a un home vertader, no a un membre del ramat embrutit. Els qui el van motejar amb el nom de «gos», segurament volien senyalar la seva total falta de aidós (vergonya, pudor i respecte) i el seu caràcter de anaídeia o de bestialitat franca, al que Diògenes assentia, i va haver de considerar que l'epítet de «gos» li era ajustat, de la qual cosa s'enorgullia. Diògenes s'havia desprès de les preocupacions quotidianes humanes que distingeixen als homes dels animals i, amb això, volia senyalar (i se'n ufanejava) que havia aconseguit una plena independència, llibertat i adiaphoría (indiferència). D'aquesta manera, a la manera d'un autèntic gos, escandalitzava els seus conciutadans i apareixia com el model de l'autèntic home «natural».

Com la resta dels cínics, prenia la filosofia com  a forma de vida i, per tant, vivia conforme als seus principis teòrics d'una vida plenament natural, allunyada dels convencionalismes impostos pel nomos (<o:@H). Centra la filosofia en la recerca de la virtut, entesa com la finalitat de l'home, que no es pot trobar en la cultura, sinó en la naturalesa. El bé suprem és el retorn a l'estat natural, el que només pot Diògenes en la seva bótaaconseguir-se mitjançant la GÛJVDP,4" (autarquia), és a dir, la carència de necessitats o autosuficiència, d'inspiració socràtica, però entesa en un sentit que, a diferència de Sòcrates, és antiintelectualista. En la plena i conseqüent pràctica de la autarquia no buscava més que el que la naturalesa li donava. Per aquesta raó  Plató va definir Diògenes de Sinope  com un Sòcrates embogit.

Alexandre el GranÉs famosa l'anècdota que narra que Alexandre el Gran, que volia conèixer Diògenes i s'havia situat davant  la bóta en la qual es refugiava el filòsof, li va dir que li demanés el que volgués, i Diògenes li va contestar: «et demano que no em tapis el sol».

Proclamant aquella naturalitat -com la vida dels gossos-, realitzava totes les seves necessitats en públic, tant les sexuals com les fisiològiques, exhibint davant tots, fins a la provocació i l'arrogància, la seva llibertat d'acció (anaideia) i la seva llibertat o franquesa de paraula (parrhesía). L'ostentació d'aquestes postures extremes i radicals va donar lloc al sentit pejoratiu de la paraula «cínic»: el que obra malament i fa ostentació d'això.

En l'àmbit social Diògenes proclama un ple cosmopolitisme i un comunisme extrem, propugnant la comunitat de dones i fills i l'amor lliure. Menyspreava l'erística, o art de discutir dels megàrics, i tota classe d'ensenyament que no fos el que ve de la immediatesa de l'exemple. Va morir a Corint, als voltats de l'any 323 a. C.

Entre els seus deixebles destaca Crates de Tebes, qui va regalar la seva immensa fortuna a la ciutat per seguir els ensenyaments de Diògenes, i va ser mestre de Zenó de Cition, fundador de l'estoïcisme. Amb Crates es van incorporar també al cinisme la seva dona Hiparquia i el seu cunyat Metrocles. Altres deixebles de Diògenes de Sinope van ser Mònim, Filisc i Onesícrit. Menip de Gadara, Bión de Borístenes, Menodor, Teletes i Cércides són altres filòsofs cínics pertanyents a generacions posteriors.

Bibliografia


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.