Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Plató: el desig

-¿I potser -vaig prosseguir- l'assentir i el negar, el desitjar quelcom i el refusar-lo, l'atraure'l i el rebutjar-lo i totes les coses d'aquest tenor les posaràs entre les que són contràries unes a altres, sense distingir si són accions i passions? Perquè això no fa al cas.

-Sí -va dir-; entre les contràries les poso.

-¿I què? -vaig continuar-. ¿La fam i la set i, en general, totes les apetències, i el voler i el desitjar, no referiràs totes aquestes coses a les espècies que queden esmentades? No diràs, per exemple, que l'ànima del que apeteix alguna cosa estén a allò que apeteix, o que atreu a sí allò que desitja assolir, o bé que, quant vol que se li lliuri, es dóna assentiment a si mateixa com si algú li preguntés, en l'afany d'aconseguir-lo?

-Així ho crec.

-¿I què? ¿EI no desitjar ni voler ni venir de gust no ho posaràs, amb el rebutjar i l'acomiadar de si mateix, entre els contraris d'aquells altres termes?

-Com no?

-Sent tot plegat així, no admetrem que hi ha una classe especial de ganes i que les que més a la vista estan són els que anomenem set i fam?

-Ho admetrem -va dir.

-¿I no és l'una apetència de beguda, i l'altra, de menjar?

-Sí.

-¿I potser la set, quant és set, podrà ser en l'ànima apetència d'alguna cosa més que d'això que queda dita, com, per exemple, la set serà set d'una beguda calenta o freda, o de molta o poca beguda, o, en una paraula, d'una determinada classe de beguda? O més aviat, quan a la set s'agregui un cert calor, portarà aquest en si mateix que l'apetència sigui de beguda freda, i quan s'afegeixi un cert fred, farà que sigui de beguda calenta? I així mateix, quan per la seva intensitat sigui gran la set, resultarà set de molta beguda, i quan petita, de poca? I la set en si no serà de cap manera gana de l'altra cosa sinó del que li és natural, de la beguda en si, com la fam ho és del menjar?

-Així és -va dir-; cada gana no és gana més que d'allò que li convé per naturalesa; i quan li ve de gust de tal o qual qualitat, això depèn d'alguna cosa accidental que se li agrega. -Que no hagi, doncs -vaig afegir jo-, qui ens agafi de sorpresa i ens pertorbi dient que ningú vol beguda, sinó bona beguda, ni menjar, sinó bon menjar. Perquè tots, en efecte, desitgem el bo [...]

-No sense raó, doncs -vaig dir-, jutjarem que són dues coses diferents l'una de l'altra, anomenant, a allò que raona, el racional de l'ànima, i a allò que desitja i sent fam i set i queda pertorbada pels altres ganes, l'irracional i concupiscible, ben avingut amb certs atipaments i plaers.

-No; és natural -va dir- que els considerem així.

-Deixem, doncs, definides aquestes dues espècies que es donen en l'ànima - vaig seguir jo- [...].

__________________________________________________

República 437i, 439 d-i, (Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1969 p.94-98).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.