Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Comte, Auguste (1798-1857) HIST. `comte.wav', `play"] !veu2.gif">


Filòsof francès, iniciador del positivisme francès i introductor del terme «sociologia». Neix a Montpeller, de família catòlica de funcionaris de classe mitjana, i als catorze anys renuncia a la seva fe. Estudia medicina en la facultat de Montpeller i, de 1814 a 1816, en la moderna i elitista Escola PolitŔcnica de ParÝs, on rep un Auguste Comteensenyament d'elevat nivell científic i d'on és expulsat per les seves idees republicanes. Coneix per aquesta època als ide˛legs francesos i als il·lustrats, a través de Condorcet, i llegeix als empiristes anglesos; de 1817 a 1823, és secretari de Saint-Simon i durant aquesta època escriu obres de política i Plans de treballs científics necessaris per a la reorganització de la societat; aquest ideal de reforma li havia portat ja a col·laborar amb Saint-Simon i es farà més evident en obres posteriors. Després de trencar aquesta relació personal i dedicar-se per un temps a ensenyar matemàtiques, a partir de 1826 dicta cursos de la seva pròpia filosofia en un cercle privat de persones selectes, entre les que es compten Humboldt, Carnot, Fourier, cursos que es veuran interromputs per la seva mala salut mental i que reprèn el 1829. El 1833 és nomenat examinador de matemàtiques a l'Escola PolitŔcnica, càrrec que conserva fins a l'any 1852 que el perd, també per les seves idees antimonàrquiques, i passa a viure de les ajudes dels seus amics. De 1830-1842 apareixen els sis volums de Curs de filosofia positiva, obra nascuda del curs privat i on apareix ja la seva idea fonamental d'una organització científica de la societat. El 1844 s'enamora perdudament de Clotilde de Vaux, que mor dos anys més tard. La mort de la seca muller inicia, a partir de 1846, una segona fase, tenyida d'emotivitat, que s'afegeix a l'anterior filos˛fico-científica -i que, segons alguns autors, la nega-, en la que s'interessa per la idea d'una religió positiva de la humanitat i una reforma moral de la societat, idees que desenvolupa a les seves obres Discurs sobre el conjunt del positivisme (1848), Sistema de política positiva que institueix la religió de la humanitat (1851-54), Catecisme positivista (1852) i Síntesi subjectiva (1856).

Les obres fonamentals de Comte són el Curs de filosofia positiva, que es desenvolupa en 60 lliçons i els quatre volums de Sistema de política positiva. Aquestes dues obres contenen la substància del que s'ha denominat positivisme i que Comte anomena també «filosofia positiva» o «esperit positiu» i fins a «sociologia». Les dues primeres lliçons del Curs desenvolupen dos de les seves idees bàsiques: la llei dels tres estats i la classificació racional de les ciències. Escrita aquesta obra amb finalitat de reforma social (ordre i progrés), parteix del supòsit que la societat i la humanitat mateixa han de passar per la mateixa evolució que cadascuna de les ciències i, en definitiva, el mateix enteniment humÓ. Tota ciència (parla d'astronomia, física, química i biologia), igual que tot individu i fins i tot l'espècie humana, passa per tres estats (veure text):

  1. l'estat teològic o fictici, quan l'home explica les coses recorrent al principi i forces sobrenaturals i de caràcter personal;

  2. el metafísic o abstracte, quan l'home substitueix el sobrenatural per l'abstracte, i recorre a forces i causes a manera d' entitats ocultes que expliquen la natura;

  3. i el científic o positiu, quan l'home, renunciant a un saber absolut, es conforma de conèixer les meres relacions entre fenòmens, això és, les lleis.

[image]Que hi ha aquests tres estats ho prova tant la hist˛ria de la humanitat i de les ciències, com l'exigència de síntesi i comprensió de l'esperit humà. I així com l'estat positiu és la meta del desenvolupament de la història i de les ciències, de la mateixa manera la comprensiˇ de les coses mitjançant lleis (substitutives de les causes de les divinitats) és la meta final de la ment humana. Per arribar a aquest estat positiu de la ment és necessària una reorganització del conjunt de les ciències, o una classificació del saber humà, amb mires a una síntesi final positiva: la síntesi l'atorga la sociologia , o «física social», que no sols és l'última de les ciències i, per aquest la seva culminació (segons l'ordre de matemàtiques, astronomia, física, química, biologia i física social), sinó també l'autèntica interpretació i la maduresa de les ciències, la seva filosofia positiva, la ciència de les ciències. Més endavant, en Discurs sobre el conjunt del positivisme i en Sistema de política positiva, subordinarà la ciència a la moral, la intel·ligència a la simpatia o amor.
La classificació jerarquitzada de les ciències i la instauració de la sociologia com a ciència definitiva suposa l'arribada de l'estat positiu; amb ella pot haver-hi en la societat ordre, a què ja tendia el primer estat, i progrés, a què tendia el segon («L'ordre com a principi, el progrés com a fi»). La síntesi d'ordre i progrés, o la conciliació entre les dues èpoques anteriors, es dibuixa, en les últimes obres de Comte, com una subordinació de la política a la moral i a una regeneració total, que considera com la religió de la humanitat: aquesta és més real que el mateix individu, és el «Gran Ser», això és, Déu, que ha de ser venerat amb una religió i una moral positives.

[image]El principi universal d'aquesta moral positiva és l'amor que uneix tota la humanitat: «viure per al proïsme és la felicitat suprema»; en aquesta societat no hi ha més que deures amb tots, cap dret; els seus dogmes són la filosofia positiva i les lleis científiques; en el seu calendari inclou sants com Joseph de Maistre, Adam Smith, Dante, Shakespeare, Frederic II el Gran, etc., mentre que els filòsofs -els sociòlegs- són els nous sacerdots de la religió positiva; la trinitat la constitueixen el Gran Ser, la Terra, que és el gran fetitxe, i l'espai, el gran medi. En aquesta època en què ell mateix es considera el papa o el gran sacerdot de la humanitat, Comte ha de viure de les ajudes econòmiques dels seus amics.

La primera difusió de la seva obra i de les seves idees es deu a Émile Littré (1801-1881).

Obres

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.