Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

catarsi GEN.

(del grec P"2VDF4H, purificació, purga, en el sentit mèdic d'alliberament d'allò estrany o danyós)

Hipòcrates

En sentit mèdic, aquest terme va ser usat per Hipòcrates, que partint de la seva teoria òrfica i pitagòrica significava una purificació ritual, obtinguda mitjançant sacrificis, destinada a separar l'ànima de la presó corporal. Empèdocles, sota la influència òrfica, va tractar la catarsi en el seu poema titulat Les purificacions. També sota la influència del pitagorisme Plató dóna a la catarsi connotacions morals i la concep igualment com el procés d’alliberament de l’ànima (Fedó, veure text ; Cràtil, 405 a-b; Sofista, 227c-230d). Aristòtil, en canvi, li dóna un sentit fonamentalment estètic: és l’alliberament provocat per la música, la poesia i, especialment, per la tragèdia, que «suscita la purificació de les passions» i provoca l’entusiasme que produeix l'apaivagament que porta a la purificació. Mitjançant la contemplació de la tragèdia -que és imitació (:\:0F4H) de fets greus i dramàtics- es produeix la catarsi en l’espectador ja que, a diferència dels fets reals, els mals succeïts al teatre només li afecten per semblança amb els actes de la seva pròpia vida. La contemplació de la tragèdia converteix així el dolor en plaer (veure mímesis)

En la psicoanàlisi de Freud, de vegades s’usa aquest terme per referir-se a l’acció provocada per la sublimació.


Veure sublim.

 


Licencia de Creative Commons
 

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.