Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Henri Bergson: la diferència, objecte de la intuïció

Siguin, per exemple, tots els matisos de l’arc iris, els del violeta i del blau, els del verd, del groc i del vermell. No creiem trair la idea matriu del senyor Ravaisson dient que hi hauria dues formes de determinar el que tots ells tenen en comú i, per tant, de filosofar sobre elles. La primera consistiria simplement a dir que són colors. La idea abstracta i general de color es converteix així en la unitat en que la diversitat dels matisos es reuneix. Però no obtenim aquesta idea general de color més que esborrant del vermell el que ho fa vermell, de blau el que ho fa blau, del verd el que ho fa verd; no podem definir-la més que dient que no representa ni al vermell, ni al blau ni al verd; és una afirmació feta de negacions, una forma que circumscriu el buit. A ella s’até el filòsof que roman en allò abstracte. Per mitjà de generalització creixent creu encaminar-se cap a la unificació de les coses: i és que correspon per extinció gradual de la llum que feia ressaltar les diferències entre els matisos, i acaba confonent-los plegats en una foscor comuna. Molt distint és el mètode d’unificació vertadera. Consistiria a prendre els mil matisos del blau, del violeta, del verd, del groc, del vermell, i, fent-los passar per una lent convergent, reunir-los en un mateix punt. Llavors apareixeria en tota la seva esplendor la pura llum blanca, la qual, percebuda aquí sota en els matisos que la dispersen, tancaria allà dalt, en la seva unitat indivisa, la diversitat indefinida dels rajos multicolors. Llavors es revelaria també, fins en cada matís agafat aïlladament, la qual cosa l’ull no notava al principi, la llum blanca de què participa, la il·luminació comuna d’on saca la seva coloració pròpia. Tal és, sens dubte, segons el senyor Ravaisson, la classe de visió que hem d’exigir a la metafísica. De la contemplació d’un marbre antic podrà sortir, per als ulls del vertader filòsof, més veritat concentrada de la que hi ha, en estat difús, en tot un tractat de filosofia. L’objecte de la metafísica consisteix a agafar en les existències individuals, i a perseguir, fins a la font d’on emana, el raig particular que, conferint a cadascuna d’elles el seu matís propi, ho relaciona d’aquesta manera amb la llum universal.

__________________________________________________

Pensament i moviment, en Memoria y vida. Textos triats per Gilles Deleuze, Alianza, Madrid 1977, p. 37-38.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.