Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Henri Bergson: l’home com a homo faber

A quin temps fem remuntar l’aparició de l’home sobre la terra? Indubtablement, a aquell en què es van fabricar les primeres armes, els primers útils. [...] Veurem que al costat de molts actes explicables per la imitació, o per l’associació automàtica d’imatges, n’hi ha que no dubtem a declarar intel·ligents; figuren en primera línia els que testimonien un pensament de fabricació, ja perquè l’animal arribi a fabricar ell mateix un bastó instrument ja perquè utilitzi en el seu profit un instrument fabricat per l’home. [...] Sens dubte, hi ha intel·ligència allí on hi ha també inferència; però la inferència, que consisteix en una flexió de l’experiència passada en el sentit de l’experiència present, és ja un començament d’invenció. La invenció es fa completa quan es materialitza en un instrument fabricat. A això estén la intel·ligència dels animals com a un ideal. I si, d’ordinari, no aconsegueix a fabricar objectes artificials i a servir-se d’ells, es prepara en aquest sentit per les variacions mateixes que executa sobre els instints que li són subministrats per la natura. Pel que fa a la intel·ligència humana, no s’ha fet notar el bastant que la invenció mecànica ha estat el seu pas essencial i que encara avui la nostra vida social gravita entorn de la fabricació i utilització d’instruments artificials que les invencions que jalonen la ruta del progrés han traçat també la seva direcció. Tenim dificultats a donar-nos compte d’això, perquè les modificacions de la humanitat retarden d’ordinari les transformacions dels seus útils. Els nostres hàbits individuals i fins i tot socials sobreviuen molt temps a les circumstàncies per a les que estaven fets, de manera que els efectes profunds d’una invenció es deixen veure quan hem perdut ja de vista la novetat. Ha passat un segle des de l’invent de la màquina de vapor i encara comencem a experimentar l’espolsada que ens ha produït. La revolució que ha operat en l’indústria ha alterat les relacions entre els homes. Sorgeixen noves idees i sentiments nous estan a punt de néixer. Dins milers d’anys, quan la perspectiva del passat no es percebi sinó en grans línies, les nostres guerres i les nostres revolucions comptaran poc, suposant que existeixi el record d’elles; però de la màquina de vapor, amb el seu seguici d’invencions de tot gènere, es parlarà potser com es parla del bronze o de la pedra tallada; servirà per definir una edat. Si poguéssim prescindir del nostre orgull, si per definir la nostra espècie ens atinguéssim estrictament al que la història i la prehistòria ens presenten com a característica constant de l’home i de la intel·ligència, no parlaríem de l’home com a homo sapiens, sinó com a homo faber. En definitiva, la intel·ligència, considerada en el que sembla el seu marxa original, és la facultat de fabricar instruments artificials, en particular útils per fer útils, i variar indefinidament la seva fabricació.

__________________________________________________

L’evolució creadora,  (p. 602-605 de les Oeuvres, PUF, París 1959).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.