Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

aristocràcia GEN.

(del grec þD4FJ@H, aristos, els millors) Designa una forma de govern sorgida en l'antiga Grècia, en la que el poder el posseeixen uns pocs, i en la que la justificació del poder consisteix en el fet que els qui el posseeixen es consideren els posseïdors de l'autèntica aretÚ i, en general, coincideixen també a ser els posseïdors de les terres. Els aristòcrates es consideraven a si mateixos com els que encarnaven l'ideal del kaloskagathos (de kalós kaì agathós, homes bells i bons, posseïdors de tota la areté).

Com a forma de govern va sorgir a Grècia a partir del segle VIII a.C. amb l'aparició de les noves polis o ciutats-estat governades pels caps de les antigues genai, o famílies, que són alhora els posseïdors de les terres, i que van substituir l'antiga monarquia abolida. Ha de distingir-se de la oligarquia, que, encara que és el govern d'uns pocs, no coincideix amb l'aristocràcia.

Platˇ

En la tradició de la filosofia política grega es distingia, ja des de Herodot i Plató entre el govern d'un, el govern de pocs i el govern de tots. El primer és el que correspon a la monarquia, el segon a l'aristocràcia i el tercer a la democràcia. Segons Platˇ, cadascuna d'aquestes formes de govern té el seu contrafigura degenerada. La decadència de l'aristocràcia (el govern dels millors, segons Plató) origina la timocràcia, poder dels militars que, al seu torn, degenera en oligarquia, en la que una minoria sense escrúpols oprimeix a la resta de la població. La rebel·lió del poble contra l'oligarquia genera la democràcia (poder de tots) però, segons Plató, ja que el poble no està preparat per governar, la democràcia degenera en demagògia i origina la tirania (veure text). No obstant això, malgrat que Plató defensa en La República un model polític dirigit per uns pocs governants (els governants-filˇsofos), en les Lleis matisa aquesta posició i proclama la necessitat d'una forma de govern intermèdia entre la democràcia i la monarquia, basada, a la seva vegada, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la fisonomia (veure text).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.