Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Aristòtil: la natura (NbF4H) com a principi de canvi

Algunes coses són per natura, altres per altres causes. Per natura, els animals i les seves parts, les plantes i els cossos simples com la terra, el foc, l’aire i l’aigua -doncs diem que aquestes i altres coses semblants són per natura. Totes aquestes coses semblen diferenciar-se de les que no estan constituïdes per natura, perquè cadascuna d’elles té en si mateixa un principi de moviment i de repòs, sigui respecte al lloc o a l’augment o a la disminució o a l’alteració. Al contrari, un llit, una peça de vestir o qualsevol altra cosa de gènere semblant, en quant que les signifiquem en cada cas pel seu nom i en tant que són productes de l’art, no tenen en si mateixes cap tendència natural al canvi; però en quant que, accidentalment, estan fetes de pedra o de terra o d’una barreja d’elles, i només sota aquest respecte, la tenen. Perquè la natura és un principi i causa del moviment o del repòs en la cosa a què pertany primàriament i per si mateixa, no per accident.

Dic «no per accident» perquè algú, sent metge, podria curar-se a si mateix; però no posseeix l’art de la medicina per curar-se a si mateix, sinó que en aquest cas són per accident un mateix home el que capellà i el que és curat, i per això en altres ocasions poden ser distints. Succeeix el mateix amb cadascuna de les altres coses produïdes accidentalment: cap té en si el principi de la seva producció, sinó que unes ho tenen fora, en altres coses, com la casa i cadascun dels altres productes manuals, i altres ho tenen en si mateixes, però no per si mateixes, com són totes les que poden arribar a ser accidentalment causa per a si mateixes.

Natura és, doncs, allò que s’ha dit. I les coses que tenen tal principi es diu que «tenen natura». Cadascuna d’aquestes coses és una substància, perquè és un substrat i la natura està sempre en un substrat. I es diu que són «conforme a natura» totes aquestes coses i quant els pertany per si mateixes, com al foc el desplaçar-se cap amunt; perquè aquest desplaçament no és «natura», ni «té natura», però és «per natura» i «conforme a natura».

Queda dit, llavors, què és la natura i què és ser «per natura» i «conforme a natura». Que la natura existeix, seria ridícul intentar demostrar-ho; perquè és clar que hi ha coses que són així, i demostrar el que és clar pel que és fosc és propi dels qui són incapaços de distingir el que és cognoscible per si mateix del que no ho és. Encara que és evident que es pot experimentar tal confusió, perquè un cec de naixement podria posar-se a discórrer sobre els colors. Però els que així corresponen només discuteixen sobre paraules, sense pensar el que diuen.

Alguns pensen que la natura o la substància de les coses que són per natura és el constituent primer en cadascuna d’elles, quelcom informe en si mateix; així, la natura d’un llit seria la fusta, i la d’una estàtua el bronze. (Signe d’això, diu Antifont, és el fet que si es plantés un llit i la fusta en putrefacció cobrés força fins a tirar un brot, no es generaria un llit, sinó fusta, la qual cosa mostra que la disposició de les parts segons les regles i l’art només li pertany accidentalment, mentre que la substància és allò que roman encara que estigui afectat contínuament per aquesta disposició.) I si la matèria de cadascuna d’aquestes coses es troba així mateix en relació amb una altra (com el bronze o l’or amb l’aigua, els ossos o la fusta amb la terra, i igualment qualsevol de les altres coses), aquestes seria la seva natura i la seva substància. Per això alguns diuen que la natura de les coses és el foc; altres, que la terra; altres, que l’aire; altres, que l’aigua; altres, que diversos d’aquests elements; altres, que tots ells. Perquè d’allò que suposen que és la natura de les coses, sigui un o més, diuen que és, o que són, la totalitat de la substància, i que totes les altres són afeccions, estats i disposicions seves. I afirmen també que tal o tals substàncies són eternes, perquè en elles no pot haver-hi canvi des de si mateixes a una altra cosa, mentre que tot el altres neix i pereix indefinidament.

Així, en un sentit s’anomena natura a la matèria primera que subjeu en cada cosa que tingui en si mateixa un principi del moviment i del canvi. Però, en un altre sentit, és la forma o l’espècie segons la definició. Perquè, així com s’anomena «art» el que és conforme a l’art i a allò artificial, així també s’anomena «natura» el que és conforme a la natura i a allò natural. [...]

En aquest altre sentit, la natura del que té en si mateix el principi del moviment seria la forma o l’espècie, la qual només conceptualment és separable de la cosa. En quant al que està compost de matèria i forma, per exemple un home, això no és natura, sinó «per natura».

La forma és més natura que la matèria, perquè diem que una cosa és el que és quan existeix actualment més que quan existeix en potència. A més a més, un home neix d’un home, però un llit no neix d’una llit; per això es diu que la natura d’un llit no és la configuració, sinó la fusta, perquè si germinés no brollaria un llit, sinó fusta. Però encara que la fusta sigui la seva natura, també la forma és natura, perquè l’home neix de l’home. A més a més, la natura entesa com a generació és un procés cap a la natura «com a forma». [...] No cap a allò d’on prové, sinó cap a allò a la qual cosa va. Per tant la forma és natura.

Però com la forma i la natura es diuen en dos sentits, i la privació és d’alguna manera forma, caldrà examinar més endavant si la privació és un contrari en la generació absoluta o no ho és.

_________________________________________________

Física, 192b1-193b-22. (Gredos, Madrid 1995, p.128-135).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.