Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Aristòtil: l’admiració

Que [la filosofia] no es tracta d’una ciència productiva, és evident ja pels primers que van filosofar. Perquè els homes comencen i van començar sempre a filosofar moguts per l’admiració; al principi admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant a poc a poc i plantejant-se problemes majors, com les canvis de la lluna i els relatius a sol i a les estrelles, i la generació de l'univers.

Però el que es planteja un problema o s’admira, reconeix la seva ignorància. (Per això també aquell qui estima els mites és d’alguna manera filòsof; doncs el mite es compon d’elements meravellosos). De manera que, si van filosofar per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per alguna utilitat.

I així ho testifica el que succeeix. Ja que aquesta disciplina va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries i les relatives al descans i a l’ornament de la vida. És, doncs, evident que no la cerquem per cap altra utilitat, sinó que, així com vam anomenar home lliure a aquell què és per a si mateix i no per a un altre, així considerem a aquesta com l'única ciència lliure, doncs solament aquesta és per a si mateixa.

[...]

Així, doncs, totes les ciències són més necessàries que aquesta; però millor, cap.

____________________________________________

Metafísica, 982b- 983a. (Gredos, Madrid 1970, p.14-17).

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.