Aristòtil: els objectes dels sentits

En l'estudi de cada sentit, cal tractar primer del sensible. Es parla de sensible sota tres conceptes. Diem que els dos primers són sentits per si, el tercer per accident.

De les dues primeres classes, l'una és el sensible propi de cada sentit, l'altra el sensible comú a tots. Anomeno sensible propi a aquell que no pot ser sentit per un altre sentit i respecte del qual és impossible equivocar-se: per exemple, la vista és el sentit del color, l'oïda del so i el gust del sabor. El tacte té per objecte moltes diferències. Però cada sentit jutja dels seus sensibles propis i no s'equivoca sobre l'existència del color o del so, sinó solament sobre la naturalesa i el lloc de l'objecte acolorit, o sobre la naturalesa i el lloc de l'objecte sonor. Aquests són els sensibles que es diuen propis de cada sentit.

Els sensibles comuns són el moviment, el repòs, el nombre, la figura i la grandària, perquè els sensibles d'aquesta classe no són propis de cap sentit. sinó que són comuns a tots. Així un moviment és sensible tant al tacte com a la vista.

Es diu que és sensible per accident si, per exemple, el blanc és fill de Diarés. En efecte, això últim és sentit per accident, perquè al blanc està accidentalment unit l'objecte sentit. Per això el sentit no sofreix cap passió de part d'aquest sensible quant a tal.

Dels dos sensibles per si, els sensibles pròpiament dits són els sensibles propis, i a ells és relativa per naturalesa la substància de cada sentit.

Del alma, II, 6. (R. Verneaux, Textos de los grandes filósofos: edad antigua, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p. 64).

---

Original en castellà

En el estudio de cada sentido, hay que tratar primero de lo sensible. Se habla de sensible bajo tres conceptos. Decimos que los dos primeros son sentidos por sí, el tercero por accidente.

De las dos primeras clases, la una es el sensible propio de cada sentido, la otra el sensible común a todos. Llamo sensible propio a aquel que no puede ser sentido por otro sentido y respecto del cual es imposible equivocarse: por ejemplo, la vista es el sentido del color, el oído del sonido y el gusto del sabor. El tacto tiene por objeto muchas diferencias. Pero cada sentido juzga de sus sensibles propios y no se equivoca sobre la existencia del color o del sonido, sino solamente sobre la naturaleza y el lugar del objeto coloreado, o sobre la naturaleza y el lugar del objeto sonoro. Éstos son los sensibles que se llaman propios de cada sentido.

Los sensibles comunes son el movimiento, el reposo, el número, la figura y el tamaño, porque los sensibles de esta clase no son propios de ningún sentido. sino que son comunes a todos. Así un movimiento es sensible tanto al tacto como a la vista.

Se dice que es sensible por accidente si, por ejemplo, el blanco es hijo de Diarés. En efecto, esto último es sentido por accidente, porque a lo blanco está accidentalmente unido el objeto sentido. Por ello el sentido no sufre ninguna pasión de parte de este sensible en cuanto a tal.

De los dos sensibles por sí, los sensibles propiamente dichos son los sensibles propios, y a ellos es relativa por naturaleza la substancia de cada sentido.