Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Aristòtil: els principis i les causes

S'anomena «principi»

(I) l'extrem d'una cosa a partir del qual pot un començar a moure's: per exemple, aquest és el principi de la longitud i del recorregut des d'aquest costat, però des del costat oposat és un altre;

(2) i allò a partir del qual cada cosa pot realitzar-se millor: de vegades, per exemple, ha de començar-se a aprendre, no per allò primer, és a dir, no pel principi de l'afer, sinó des d'on sigui més fàcil aprendre;

(3) i allò primer a partir del qual es fa quelcom, sent allò immanent (en això): per exemple, així és la quilla principi del vaixell i els fonaments ho són de la casa, i hi ha els qui pensen que dels animals ho és el cor, altres que el cervell i altres que qualsevol altra part semblant, sigui la que sigui;

(4) i el primer a partir del qual es fa quelcom, no sent allò immanent (en això), és a dir, d'on naturalment s'originen el moviment i el canvi: el fill, per exemple, té el seu principi en el pare i la mare, i la guerra en l'ofensa;

(5) i allò per la voluntat del qual es mou el que és mogut i canvia el que és canviat: així, es diu que són principis, a les ciutats, les magistratures, les autoritats, les monarquies i les tiranies, i també les arts i d'aquestes, molt especialment, les rectores.

(6) A més a més, es diu també que és principi (d'una cosa) allò primer a partir del qual la cosa resulta cognoscible, per exemple, les premisses ho són de les demostracions.

En altres tants sentits es parla també de «causes», ja que totes les causes són principis. I certament allò comú a tot tipus de principis és ser allò primer  a partir del qual alguna cosaés, o es produeix, o es coneix. I d'ells, uns són immanents i altres són extrínsecs, i d'aquí que principi ho siguin la natura i l'element, el pensament i la voluntat, l'entitat i el per-què. I és que el bé i la bellesa són principi, en molts casos, tant del coneixement com del moviment.

CAPÍTOL SEGON: (CAUSA)

S'anomena «causa»

(I) en un sentit, allò de-el-qual es fa quelcom, sent allò immanent (en això): el bronze, per exemple, ho és de l'estàtua i l’argent ho és de la copa --i també els seus gèneres--;

(2) en un altre sentit, la forma i el model, és a dir, la definició de l’essència i els gèneres d'aquesta (per exemple, de la vuitena és «la proporció de dos a un» i genèricament el nombre), així com les parts de la definició;

(3) a més a més, allò d'on prové l'inici primer del canvi i del repòs: així, el que dóna un consell és causa, i el pare ho és del fill, i en general, l’agent ho és respecte del que fa i el que produeix el canvi ho és respecte del que resulta canviat;

(4) a més a més (està la causa entesa) com a fi, i aquest és allò per-al-qual: per exemple, el del passejar és la salut. Per què, en efecte, es passeja? Contestem: per estar sa, i en contestar d'aquesta manera pensem que hem adduït la causa. I també totes aquelles coses que, sent un altre el que inicia el moviment, s’interposen abans del fi, per exemple, l'aprimar-se, el purgar-se, les medicines i l'instrumental mèdic es diu que són causes de la salut; i és que totes aquestes coses són per al fi, si bé difereixen entre si en què les unes són accions i les altres instruments.

__________________________________________________

Metafísica, 1012b-1013b. (Llibre cinquè ()), capítol primer (principi), capítol segon (causa). Gredos, Madrid 1994, p.205-208).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.