Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Aristòtil: la substància

Substància s'anomenen els cossos simples, per exemple la Terra, el Foc, l'Aigua i totes les coses semblants, i, en general, els cossos i els compostos d'aquests, tant animals com els dimonis, i les parts d'aquests. I totes aquestes coses s'anomenen substàncies perquè no es prediquen d'un subjecte, sinó que les altres coses es prediquen d'aquestes. I, en un altre sentit, s'anomena substància el que sigui causa immanent del ser en totes aquelles coses que no es prediquen d'un subjecte; per exemple, l'ànima per a l'animal.

A més a més, totes les parts immanents que hi ha en tals coses, limitant-les i significant quelcom determinat, destruïdes les quals es destrueix el tot, com destruïda la superfície es destrueix el cos, segons diuen alguns, i es destrueix la superfície destruïda la línia. I, en general, el Nombre sembla a alguns ser tal (perquè diuen que, destruït ell, no hi ha res, i que determina totes les coses). A més a més, l'essència, l'enunciat de les quals és una definició, també s'anomena substància de cada cosa. Així, perquè, resulta que la substància es diu en dos sentits: el subjecte últim, que ja no es predica d'un altre, i el que, sent quelcom determinat, és també separable. I és tal la forma i l'espècie de cada cosa.

__________________________________________________

Metafísica, llibre V, 8, 1017b. (Gredos, Madrid 1970, Vol I, p. 247-248).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.