Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

ànima bella GEN.

Schiller

Expressiˇ encunyada per Friedrich Schiller a la seva obra De la gràcia i la dignitat (1793). Partint de l'ideal romàntic de què all˛ moral ha de néixer de l'espontaneïtat del cor, i no del deure imposat per la raó, Schiller defensa la relació entre ètica i estètica.

 L'«ànima bella» és la pròpia de la persona la sensibilitat de la qual (estètica) es troba en total acord amb la racionalitat, i amb la que guia la seva acció (ètica). Aquesta noció encunyada per Schiller, i recollida per Kant, encara que no plenament acceptada en el seu sentit schilleriÓ, acabarà sent una de les figures típiques del romanticisme i representarà la moralitat entesa, no com deure, sinó com a espontaneïtat de l'instint o del cor. Tal com la formula Schiller, aquesta noció apareix carregada d'un fort sentiment moral, encara que uneix la gràcia i la dignitat, com en la clàssica noció de la kalokagathia.

SchellingSchelling recull aquest terme que també va utilitzar Goethe (schöne Seele) en el seu Wilhelm Meister, el capítol sisè del qual es titula «confessions d'una ànima bella». Hegel es fa ressò d'aquesta noció, que incorpora en la seva Fenomenologia de l'esperit (veure referŔncia), encara que per criticar-la, ja que per a ell, l'«ànima bella» és aquella que es perd «en el seu fer-se objecte sense essència» i -de manera narcisista-, «crema consumint-se en si mateixa» (op. cit. p.384); es manifesta només mitjançant paraules, i es perd en inconsistències. Davant l'esterilitat de l'«ànima bella», Hegel defensa una ètica de la laboriositat en la historia y la societat. Amb la crítica corrosiva de Nietzsche (Genealogia de la moral, I, 10) -que identifica les «ànimes belles» amb els ressentits que es rebel·len contra la vida autèntica- aquest terme adquireix connotacions pejoratives i designa l'ànima d'aquells que viuen satisfets amb la seva pretesa perfecció moral i que encarnen plenament la moral dels esclaus. També en el Capvespre dels ídols usa aquesta expressió com a sinònim d'«aurea mediocritas», prenent ambdues expressions en sentit irònic.

Veure termes relacionats.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.