Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Xirau i Palau, Joaquim (1895-1946) HIST.

Filòsof català. Va néixer a Figueres i va estudiar a la universitat de Barcelona, sent deixeble de Jaume Serra i Húnter i de Tomàs Carreres i Artau. Es va doctorar a Madrid, on va rebre la influència de García Morente, de Ortega i Gasset i de M.B. Cossío, de la Institución Liubre de Enseñanza. Va completar els seus estudis a París. Posteriorment, va ser professor a la universitat de Saragossa i, a partir de 1927, de la universitat de Barcelona. Junt amb Jaume Serra i Francesc Mirabent va formar el nucli de la anomenada «escola de Barcelona».

El 1939, fugint del franquisme, es va instal·lar a Mèxic, on va ser professor a l'Escola Nacional. Va reunir un nodrit i important nucli de deixebles (Maragall, Ferrater Mora, Bofill, etc.). Seguidor de la fenomenologia de Husserl, de l'orientació filosòfica de Max Scheler, de Moore i de Bergson, es va ocupar fonamentalment de la teoria dels valors. Encara que per formació va estar pròxim a les tesis idealistes (en Descartes i l'idealisme subjectivista modern, 1927), el seu pensament s'adreçà a la superació de l'idealisme subjectiu a partir de la noció d'amor, que permet la confluència entre ser i valor, la qual cosa possibilita també la rígida superació entre allò subjectivo i allò objectivo. Influenciat pel corrent fenomenològic i per la filosofia de Scheler va prosseguir les seves investigacions criticant els intents d'aplicar una lògica intel·lectualista a l'espontaneïtat de l'acció. Destaca que l'ésser no és mai pròpiament en si ni pròpiament en un altre, sinó que es troba en la confluència d'ambdós pols: entre allò objectivo i allò subjectivo. Tanmateix, tampoc aquests dos pols tenen una existència pròpia, ja que com a meres abstraccions són un pur no res, la qual cosa és aplicable també a les nocions de ser i de valor. L'orientació del seu pensament es va adreçar cap a una reforma de la societat basada en l'educació.

Obres
 
Obres principals:
Las condiciones de la verdad eterna en Leibniz (1921),
Rousseau y las ideas políticas modernas (1923),
Descartes y el idealismo subjetivista moderno (1927),
Lo fugaz y lo eterno (1927),
El sentido de la verdad (1927, traducció catalana publicada el 1929),
La recerca d'una nova ciutat de Déu (1940),
Amor y mundo (1940),
El pensamiento y la obra de Bergson (1944),
Ramon Llull, filosofía y mística (1945).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.