Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Virilio, Paul HIST.

Filòsof francès nascut el 1932. Director del Col·legi de Filosofia, professor i president de l'Escola Especial d'Arquitectura de París, en la que s'ha ocupat de qüestions relacionades amb l'urbanisme. Va formar part del moviment d'investigació sobre les utopies urbanes dels anys seixanta, Tange Soler, el grup Archigram, i els situacionistas. Va estudiar física i filosofia i es va interessar per la psicologia i la fenomenologia de la percepció. Va estar influenciat pels gestaltistes, i en especial per Paul Guillaume i l'escola de Berlín, i en filosofia va ser deixeble de Maurice Merleau-Ponty, Jean Whal i Vladimir Jankélévitch.

Des de l'aparició de la seva obra titulada De la inseguretat del territori, va mentenir un estret contacte amb Gilles Deleuze, autor amb qui comparteix molts punts de vista. Virilio arremet contra la servitud a la màquina i assenyala el gran perill que suposa el fet que la informació, especialment la mediatitzada per la televisió, està abolint els fets. Contra la manipulació de la memòria col·lectiva pels mitjans de comunicació, es proclama defensor de la memòria individual. Reclama la necessitat d'un autèntic pensament de la tècnica ja que, segons ell, des de la Segona Guerra Mundial s'està vivint un període de regressió acompanyat, no obstant això, d'un augment espectacular de desenvolupament de les tècniques, però que manca d'una dimensió reflexiva que només situa el pensament de la tècnica en l'àmbit d'allò publicitari. Assenyala també que el tractament de les imatges a través de la pantalla prefigura un tractament de l'espai i del temps fals, en el que qualsevol esdeveniment es converteix en el doble transfigurat de si mateix, donant lloc a què ell anomena la societat dromoscòpica. Això incideix en la concepció mateixa de la democràcia, ja que veiem redefinir-se la política a partir de la seva relació amb les imatges, no ja a partir d'un discurs ben travat i raonat, la qual cosa amenaça amb la desaparició del discurs i la fi de la crítica, és a dir, d'un raonament fundat en el llenguatge. A aquesta gradual dissolució del discurs l'acompanya una estètica evanescent de la desaparició: l'objecte desapareix a base d'estar constantment en moviment.

Aquests aspectes configuren un oblit col·lectiu, ja que només el llenguatge serveix com a intermediari de la memòria. Per això, a partir del moment en què la societat privilegia la imatge, engendra un dràstic canvi de civilització regit per un nou imperialisme tècnic de la memòria col·lectiva imposat per la telepresència de les xarxes de televisió, que pot arribar fins a la desaparició de la subjectivitat de l'home i del seu llenguatge poètic. Per tot això, Virilio considera que els tres enemics principals de la nostra cultura són: la tecnocràcia, els artefactes emissors d'imatges i la publicitat, que ens han conduït a l'esmentada societat dromoscòpica, regida per la telepresència que anihila l'espai a les mans del temps electrònic, el qual, tanmateix, ha polvoritzat i desarticulat el temps mateix.

Aquesta anihilació de l'espai es manifesta fonamentalment en la guerra, en l'urbanisme y en la vida quotidiana. Les guerres contemporànies, a causa de la potencialitat destructiva possibilitada per la tècnica, s'estenen en el temps (i a través dels media) més que en un espai determinat, donant lloc a l'aparició d'un poder a-nacional. En l'aspecte quotidià això es manifesta en tots els àmbits, però molt especialment en l'arquitectura y en els transports urbans (una síntesi d'ambdós la proporcionen els aeroports, vertader símbol de la no-arquitectura contemporània segons Virilio). La gent viu en els mitjans de transport i, quan habiten les seves llars, no prenen possessió de l'espai, sinó que, mitjançant el comandament a distància, mitjançant la tele-electrònica, donen les ordres oportunes per mantenir certs nivells de confort sense habitar realment l'espai.

Seguint aquest mateix àmbit de reflexió, Virilio no sols es manifesta en contra dels efectes polítics dels avanços de les tecnologies del transport i de la comunicació, sinó que aprofundeix la seva crítica al ciberespai, que condueix, segons ell, a un enxiquiment del món. Les noves tecnologies del ciberespai exerceixen una activitat depredadora sobre la forma ciutat. A la desforestació dels boscos li correspon la creació de grans concentracions urbanes amb suburbis desestructurats, sense paisatge i sense ànima. I les conseqüències d'aquest moviment, que permeten un accident o una catàstrofe generalitzada deguda a la gran dependència dels mitjans tecnològics, són l'aprofundiment del nihilisme.


[image] Obres principals de Paul Virilio  

Títols de les seves obres principals:

L'insécurité du territoire (1976), Vitesse et Politique (1977), Logistique de la perception (1984), L'espace critique (1984), La machine de vision (1988) i L'art moteur (1995).

De la inseguretat del territori.

Guerra i cinema.

L'art del motor.

Velocitat i política.

La màquina visió.

L'horitzó negatiu.

Estètica de la desaparició.

La inèrcia polar.

El cibermón, la política del pitjor (amb Philippe Petit)
 

  • Bunker Archéologie : étude sur l'espace militaire européen de la Seconde Guerre mondiale, éd. CCI, 1975.
  • L'Insécurité du territoire : essai sur la géopolitique contemporaine, éd. Stock, 1976.
  • Vitesse et Politique : essai de dromologie, éd. Galilée, 1977.
  • Défense populaire et luttes écologiques, éd. Galilée, 1978.
  • Esthétique de la disparition : essai sur le cinématisme, éd. Balland, 1980.
  • Logistique de la perception, Cahiers du Cinéma, éd. de l'Etoile, 1984.
  • L'espace critique : essai sur l'urbanisme et les nouvelles technologies, éd. Christian Bourgois, 1984.
  • L'Horizon négatif : essai de dromoscopie, éd. Galilée, 1985.
  • La Machine de vision : essai sur les nouvelles techniques de représentation, éd. Galilée, 1988.
  • L'Inertie polaire : essai sur le contrôle d'environnement, éd. Christian Bourgois, 1990.
  • L'Ecran du désert : chronique de guerre, éd. Galilée, 1991.
  • L'Insécurité du territoire, éd. Galilée, 1993.
  • "La vitesse de libération", éd Galilée, 1995
  • La Bombe informatique : essai sur les conséquences du développement de l'informatique, éd. Galilée, 1998.
  • Discours sur l’horreur de l’art, entretiens avec Enrico Baj, Atelier de création libertaire, 2003.[2]
  • L'Art à perte de vue, éd. Galilée, 2005.
  • L'Université du Désastre, éd. Galilée, 2007.

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.