Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Pletó, Gemist (ca. 1355-1542) HIST.

Filósofo bizantí. Georgios Gemistos Plethon o Jordi Gemist (que en grec significa «ple») Pletó, va néixer a Constantinoble. A Mistra (prop d'Esparta) va fundar una escola religiosa i filosòfica la finalitat de la qual era la de revitalitzar el pensament platònic, encara que estava molt influenciat pel neoplatonisme, el neopitagorisme i per corrents de pensament religiós oriental, especialment pels anomenats Oracles Caldeus, que va atribuir erròniament a Zaratustra (encara que en realitat eren escrits basats en el neoplatonisme de l'escola siriana i molt semblants a la filosofia de Numeni d'Apamea). El 1483 va marxar a Itàlia per participar, junt amb l'emperador bizantí Joan VIII Paleòleg, en el concili que buscava la unificació de les esglésies cristianes de Roma i Bizanci. Posteriorment es va instal·lar a Florència, on va canviar el seu nom pel de Pletó, sinònim de Gemist (també significa «ple»), però que va adoptar per la seva similaritat amb Plató. A Florència va freqüentar el cercle de Cosme de Médicis, amb qui va mantenir una relació d'amistat, i a qui va suggerir la creació d'una Acadèmia platònica a Florència, que posteriorment es va constituir sota la direcció de Marsilio Ficino. També va advocar per la necessitat de l'estudi del grec i de la lectura dels textos originals dels pensadors antics.

Pletó era un gran defensor de la filosofia de Plató enfront dels corrents aristotèlics, a les que retreia, especialment, la tesi de l'eternitat del món i la doctrina de l'ànima. Va escriure una obra polèmica titulada Comparació de les filosofia de Plató i Aristòtil (1440) que va ser contestada per Jordi de Trebisonda amb la seva Comparació de les filosofies d'Aristòtil i Plató. A partir d'aquestes publicacions es va obrir un fort debat entre platònics i aristotèlics. Entre aquests últims van destacar com a adversaris de Pletó: Genadi, Teodor Gaza, Jordi Scolari i l'esmentat Jordi Trebisonda. Entre els defensors de les tesis de Pletó va destacar Basili Bessarió, encara que aquest autor va intentar una conciliació entre ambdues postures.

Pletó era partidari de la unificació de totes les religions monoteistes i la seva fusió en una religió sincrètica basada en la filosofia de Plató. També van compartir aquest ideal altres filòsofs, com Nicolau de Cusa (en De pace fidei , publicada el 1454), i, en certa manera, Marsilio Ficino. Consideraven que l'arrel última de les diferents religions monoteistes era un nucli comú de coneixements compartits per Plató i per Moisés, tal com transmetia la tradició dels escrits hermètics, per això, veien en la reivindicació de la filosofia platònica l'autèntica revitalització de les bases de la creació d'una religió comuna.

Altres obres importants són: Contra la defensa d'Aristòtil realitzada per Scolari; Codi de les lleis; Explicació de les quatre virtuts; Sobre el destí i Exegesi dels oracles caldeus.
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.