Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

 Pitàgores de Samos (ca’570-490 a’C’) HIST’

Filòsof grec presocràtic. Va néixer a l’illa de Samos, fill de Mnesarco, un gravador i tallador de pedres precioses’ En aquella època Samos estava dominada per la tirania de Polícrates que va aconseguir un gran desenvolupament econòmic i cultural de la polis.

A Samos, Pitàgores va conèixer les obres de Ferècides de Siro i d'Hermodamant i, probablement, d’Anaximandre. Per completar la seva educació va viatjar per Egipte i Babilònia. Pel que sembla, durant un cert temps, Pitàgores va mantenir bones relacions amb Polícrates (que va recomanar-lo al faraó Amasis en el seu viatge a Egipte). Però la vida dissoluta de la cort i, en general, dels seus conciutadans, casaven malament amb els ideals d’ascetisme i renovació moral de Pitàgores, raó per la qual va abandonar Samos i es va establir a Crotona, ciutat del sud d’Itàlia (Magna Grècia), segurament per instigació de Democedes, un físic de la cort de Polícrates. En arribar a Crotona es va posar en contacte amb els seus dirigents, als que va causar una gran impressió i, al poc temps, va aconseguir el poder en l’esmentada ciutat. Al mateix temps, va fundar una secta-escola d’índole místic-religiosa i filosòfic-política que centrava els seus interessos intel·lectuals en la música i les matemàtiques posades al servei de la renovació de la vida moral. La influència de la secta o escola pitagòrica va ser cada vegada més important i diverses de les ciutats de la Magna Grècia van ser governades pels membres de l’esmentada escola fins que es va produir un ampli moviment popular de rebuig de l’elitisme antidemocràtic dels pitagòrics, que va acabar amb la vida de diversos dels membres d’aquesta escola, i els altres van haver d’exiliar-se. Segons la tradició, Pitàgores va aconseguir salvar-se i va fugir a Locri, des d’on va marxar cap a Tàrent i, finalment, va morir a Metapont. Segons una altra tradició, va morir assassinat en un camp de faves (llegum que ell prohibia menjar).

La secta pitagòrica va estar fortament influenciada per l’orfisme, que va reformular, fins al punt que, de vegades, es coneix el pitagorisme com a escola òrfico-pitagòrica. Com succeïa amb altres sectes d’índole religiosa, es venerava al mestre, al que es tendia a mitificar i a convertir en personatge llegendari, al qual s’atribuïen tots els descobriments efectuats a l’escola.

No és segur que Pitàgores mateix escrivís cap obra, ja que alguns llibres que se li van atribuir a finals de l’antiguitat (Versos auris, i Els tres llibres) han resultat ser apòcrifs del segle primer. Això, juntament amb el caràcter místic i esotèric de l’escola pitagòrica, dificulta el coneixement de les verdaderes ensenyances de Pitàgores. No obstant això, Diògenes Laerci nomena diversos escrits de Pitàgores (veure text), i la crítica moderna també considera que realment va escriure obres que s’han perdut.

Sembla que es deuen a ell les doctrines religioses de la immortalitat i de la transmigració de les ànimes, així com la necessitat de la seva purificació (P"2VDF4H); el descobriment de les relacions entre l’harmonia musical, els acords i les proporcions numèricament expressables, així com els inicis de la matemàtica especulativa i la cosmologia filosòfica. Però sembla que els desenvolupaments més importants del pitagorisme es deuen als seus deixebles, especialment a Filolau, Hípas, Arquites de Tàrent, Ecfant i, en una direcció una mica diferent, a Alcmeó de Crotona. De vegades, s’atribueix el descobriment del famós teorema de Pitàgores al mateix Pitàgores o, de vegades, a Hípas. D’aquest se sap que el va divulgar, raó per la qual va ser perseguit i, probablement, assassinat per divulgar-lo, ja que a l’escola pitagòrica els descobriments eren secrets que només podien ser coneguts pels seus membres de ple dret, els matemàtics, que, a diferència dels acusmàtics (oients), tenien accés a les doctrines profundes de l’escola.

Amb Pitàgores apareix una nova tradició en la filosofia que va marcar les anomenades escoles itàliques, i apareix també una nova vinculació entre l’especulació filosòfica i els ideals de purificació moral.


Veure l’article pitagorisme per a una exposició general de les línies bàsiques de pensament de Pitàgores i els membres de la seva escola, que tanta influència van tenir sobre el pensament de Plató. Veure també harmonia.

 

  [Orfeo]

Orfeu

 

 

Retrat de Pitàgores


 


El contingut d'aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu.  El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.