Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Rudolf Otto (1869-1937) HIST. `otto.wav’, `play"]

Filòsof i teòleg alemany. Va néixer a Peine (baixa Saxònia) i va morir a Marburg. Va ser professor a les universitats de Gotinga (1904), Breslau (1914) i Marburg (des de 1917 fins a la seva jubilació el 1929).

En contra de tota aproximació merament antropològica a la religió, com havien fet Feuerbach i Marx, i en contra també de la teologia dialèctica de Karl Barth, Otto -molt influenciat per Kant, Schleiermacher, de Wette i Fregeixes-, centra la seva reflexió teològica sobre la possibilitat d’aprehendre l’essència de la religió, i poder-la presentar conceptualment. La possibilitat d’un accés a allò diví a través de la raó és, doncs, la idea directriu del seu pensament.

Si Kant havia declarat que la seva filosofia crítica posava límits a la raó per obrir camins a la fe, Otto considera l’existència del sentiment entre el saber i la fe. I és en l’estudi del sentiment que Otto veu la possibilitat d’aprehendre l’essència de la religió. Això el condueix cap a una psicologia religiosa i cap a una teologia del sentiment, que remet a una nova noció de raó pura diferent de la raó pura teòrica i la raó pràctica. Per a ell, el sentiment i, en especial, el sentiment religiós basat en la noció del sagrat és un a priori, ja que no pot remetre’s a l’experiència ni pot ser comprès des d’un altre àmbit. Allò numinós és la categoria del sagrat, prescindint de qualsevol altra determinació, i apareix com un sentiment específic que ens remet a la condició de sentir-nos éssers creats. A partir d’allò numinós sorgeixen els sentiments de l’espant davant el sagrat: el mysterium tremendum davant la maiestas augusta que emana de l’enorme poder del Ser suprem; el temor religiós davant el mysterium fascinans que desplega l’energia i plenitud perfecta del ser. D’això, Otto conclou que l’experiència religiosa no pot reduir-se realment a esquemes racionals o expressar-se en un llenguatge discursiu, ja que implica tota una experiència del ser que no pot expressar-se. L’estudi d’allò numinós, com a categoria a ‘priori’ del coneixement que l’home té d’allò diví, és l’aspecte més rellevant de la seva obra.

Entre les seves obres destaquen: El sagrat (1917), Estudis relatius a allò numinós (1923) [Aufsätze das Numinose betreffend] i Reich Gottes und Menschensohn (1934).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.