Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Kepler, Johannes (1571-1630) HIST.

[image]

Astrònom alemany, nascut en Weilderstadt, en Würtemberg, fill -hemofílic i miop- d'un soldat de fortuna, Heinrich Kepler, i de Katherine Guldemann, la seva dona, que el seguia en la guerra. Després de cursar els seus estudis a l’escola popular del convent de Maulbronn, una beca li va permetre estudiar, dels 13 als 16 anys, al seminari de Tubinga. Als 20, es graduà a la universitat de Tubinga i després va estudiar teologia, que abandonà per un lloc de matemàtic i astrònom en Graz, que se li va oferir el 1594. Es dedicà inicialment a les prediccions astrològiques i als horòscops, malgrat considerar-los «sortilegis i fetilleries», però concep al mateix temps la possibilitat d’una nova astronomia, cosa que persegueix, en un primer moment, per la via del misteri i dels símbols.

En Mysterium Cosmographicum (1596) (veure cita), obra que, encara que de caràcter simbòlic mostra genialitat, intenta mostrar la relació existent entre les distàncies dels planetes al Sol i el temps de rotació, que no era simplement proporcional a la distància, sinó major, atès que en augmentar la distància disminuïa la velocitat. Creu descobrir la llei establint una relació entre els sòlids regulars platònics i les distàncies dels planetes al Sol, inscrivint aquests sòlids en successives esferes: cub, tetraedre, dodecàedre, icosàedre i octaedre, de manera que l’esfera de Saturn quedava circumscrita a un cub en què s’inscrivia l’esfera de Júpiter, que circumscrivia el tetraedre, etc. (veure cita) Seguint aquest ordre: Saturn -Cub-Júpiter -Tetraedre- Mart -Dodecàedre- Terra -Icosàedre- Venus -Octaedre- Mercuri.

Aquesta obra, malgrat la seva aparença misticopitagòrica, era la primera acceptació pública i argumentada del sistema de Copèrnic, feta per un astrònom; partia del supòsit, en la seva primera part, que, ja que el món és perfecte i no existeixen sinó cinc sòlids perfectes, havia d'haver-hi una relació entre una cosa i una altra. Però la segona part de l’obra intenta provar amb demostracions geomètriques el plantejament que considera només «probable» de la circumscripció de les òrbites segons els sòlids regulars i del gir de la Terra entorn del Sol, i aquestes demostracions matemàtiques es consideren el planter de la nova teoria astronòmica que ell mateix fundaria.

El llibre li va donar a conèixer a tot Europa i, sobretot, va cridar l’atenció de Tycho-Brahe, que el 1600, li va encarregar que continués els seus treballs.

A causa de la persecució religiosa, Kepler, luterà, va ser expulsat de Graz. Aprofitant el viatge del baró Hoffmann, de Graz a Praga, que el va acceptar en el seu seguici l'1 de gener de 1600, Kepler va poder posar-se en contacte amb Tycho-Brahe, qui li va encarregar investigar l’excentricitat de l’òrbita de Mart.

[image]

Nomenat matemàtic imperial a la mort de Tycho-Brahe, el 1601, roman a Praga fins a 1612, any de la mort de Rodolf II. En aquest temps funda l’òptica -que va anomenar diòptrica- i l’astronomia física.

La seva gran obra d’astronomia, Nova astronomia o Física del cel (1609) (veure cita), assenyala l’inici de l’astronomia moderna. Presenta les dues primeres lleis de Kepler (la tercera la publicarà en Harmonices Mundi, 1619; veure la formulació de les lleis).

Atribueix el moviment del sistema solar a una força «magnètica i material molt simple», que exerceix el Sol sobre els planetes.

L’any següent pot assabentar-se dels descobriments que Galileu du a terme amb el seu telescopi, i que narra en el Sidereus Nuncius (1610), i sobre els quals Galileu li demana la seva opinió. Sobre aquestes observacions escriu Kepler Conversa amb el missatger de les estrelles, com a carta (laudatòria i retòrica) a Galileu.

Al setembre d’aquest mateix any, gràcies al telescopi prestat per un matemàtic imperial, va poder Kepler contemplar els planetes medíceos. Sobre això va escriure Informe de les observacions dels quatre satèl·lits errants de Júpiter, primer reconeixement oficial que un astrònom feia dels descobriments de Galileu. Aquest, en canvi, va ignorar fins al fi dels seus dies les lleis de Kepler.

Dioptrice (1610), que vol dir «refracció», és l'obra en què Kepler, completant una obra anterior, Ad Vitellionem paralipomena (1604), desenvolupa correctament els principis de l'òptica geomètrica i instrumental, encara que sense arribar a formular la llei de la refracció de la llum.

El 1611, després de la mort de l’emperador Rodolf, el rei que s’havia educat a Espanya, de la dona de Kepler i d’un dels seus fills, iniciades ja les lluites internes entre els Habsburg, que donaran lloc a la Guerra dels Trenta Anys, es trasllada a Linz, a Àustria, amb el càrrec de matemàtic provincial. Allí va haver de suportar l'ominós procés per bruixeria iniciat contra la seva mare, que es trobava en Leonberg, població pròxima a la seva ciutat natal de Weilderstad, i que va durar de 1615 a 1621. La seva mare va morir poc després d’acabat el procés.

[image]

En aquesta època, Kepler escriu Harmonices Mundi Libri V (1619), obra en què intenta la síntesi final de la seva visió cosmològica: l’harmonia -en el més pur sentit pitagòric- total entre la geometria, la música i l’astronomia. En ella formula la tercera llei de Kepler (veure cita). Publica encara un comentari al sistema copernicà, amb el títol d'Epitome Astronomiae Copernicanae (1621), i les Taules Rudolfinas, obra d’astronomia pràctica, útils per a l’astrònom i l’astròleg i com a calendari i guia per a la navegació, que segons testimoni del propi Kepler va estar construint durant 22 anys i que després de nombroses dificultats d’impressió va aconseguir tenir disposades per al mercat anual del llibre de la Fira de Frankfurt de 1627. En elles utilitza moltes de les dades observacionals registrats per Tycho-Brahe.

Encara afegeix a aquest conjunt d’obres Somnium, inacabat i sorprenent somni d’un viatge a la Lluna.

Va morir en Ratisbona, en el viatge que emprèn cap a Leipzig, carregat de llibres, però sense la seva segona dona ni els fills, en plena Guerra dels Trenta Anys, a la recerca dels diners que li devia l’emperador.


 

Termes relacionats

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.