Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Hesíode HIST.

Poeta grec, nascut a Ascra, que va viure en l’època poshomérica, al voltant del 750 a.C. La seva família, de procedència eòlica, havia emigrat a Beocia i ell era beoci de naixement. Era un camperol a qui les Muses, segons ell mateix explica, li van ordenar, cantar no als herois, com Homer, sinó als déus i els treballs de cada dia. Ell i Homer són els creadors de la mitologia grega, en la forma en què ha arribat fins a nosaltres. Ambdós es compten, també, entre els principals precursors de la cosmogonia filosòfica.

D’Hesíode interessen en filosofia la seva Teogonia i Els treballs i els dies. La Teogonia (1,@(@<\") narra els orígens mitològics del món i els déus. En aquesta compilació i síntesi de genealogies, en 1022 hexàmetres, apareixen dues versions del mite dels orígens com un ordenament d’una confusió inicial:

La primera d’elles (Teogonia, 820-871; veure text), narra els avatars dels déus: Zeus, després d’expulsar del cel als Titans, lluita contra el violent Tifó, fill de Terra i Tàrtar, terrible dragó de cent caps i foc en la mirada, que sumeix a la Terra en un cataclisme universal. Zeus ha de recórrer a tota la seva intel·ligència i ha de colpejar el monstre amb totes les seves forces i armes, fins a vèncer-ho. Sobre una Terra calcinada i ardent pel xoc, Zeus Olímpic, atenent a les súpliques dels altres déus, distribueix «dignitats» i funcions entre ells i assumeix el poder i exerceix com a sobirà de tot.

Segons J.P. Vernant (veure cita), aquesta narració és el mite que es correspon amb la cerimònia ritual amb què, en les antigues civilitzacions, el rei escenificava al començament del Nou Any el poder que, per naturalesa, li corresponia sobre la natura i la societat. Es tracta d’un mite ritual, que enllaça el poder real amb el del Zeus Olímpic.

La segona versió (Teogonia, 116-131) narra els orígens com una ordenació de l’univers primer per estrats físics i després per successives genealogies de déus (veure text). En ella, els déus no lluiten recordant rituals de sobirania, sinó que es generen els uns als altres o se «segreguen», i els seus noms recorden ja a elements naturals.

En el principi hi ha el Caos, buit profund on només hi ha confusió, i darrere seu apareix Gea (la Terra), amb el seu fons tenebrós, el Tàrtar, i Eros; del Caos se separen les Tenebres (Èreb) i la Nit, i d’ells neixen el Foc (Èter) i el Dia. Després d’aparèixer Urà (el cel), les Muntanyes i el Pont (el mar), enllumenats per Gea, el món queda dividit en tres parts: Terra seca, Cel i Mar; les mateixes a què Homer es refereix quan afirma que «en tres parts estan dividides totes les coses». Els déus apareixen després, després de jeure la Terra amb Urà donant a llum als urànides i després als crònides, entre ells Zeus.

Primer, doncs, apareix el món dividit en les seves parts i després els déus, que s’engendren els uns als altres. F.M. Cornford observa que primer apareix, en Hesíode, la cosmogonia i després la teogonia. L’ordenament que aquí s’imposa és per separació de parts de l’univers i de déus amb noms de natura (veure cita).

En ambdues versions, es tracta d’un ordenament del món (cosmos): el que imposa el poder de Zeus sobre tots els déus i l’univers mateix o el que imposa la separació de l’univers en parts diferents i diferenciades. El procés que va des del Caos fins a l’ordre còsmic, ens mostra el món com un tot ordenat (cosmos), amb tres elements íntimament relacionats entre ells: déus, naturalesa i homes. En la Teogonia s'efectua una divinització del món i es personifiquen de manera antropomòrfica els fenòmens naturals, així com les forces vitals que mouen l’existència humana, totes elles formant part d’un ordre còsmic, harmoniós.

 
En el seu poema Els treballs i els dies (}+D(" 6"4 Z:©k"4), Hesíode pren la veu del poble  i fa l’elogi d’aquells que -ni herois ni déus- viuen entregats al treball de cada dia. En aquest poema exposa el mite de la «edat d’or» i la concepció del temps com una decadència des dels orígens.
 
Sembla ser que Hesíode va rebre influències de narracions cosmogòniques d'Àsia Menor, potser a través dels aedes que recorrien Grècia, ja que es poden trobar influències de poemes religiosos hittites i del poema babilònic Enuma Elish juntament amb altres influències de la tradició oral hel·lènica.
 

 

Hesíode i una musa

(detall d’una pintura de Gustave Moreau)


 

Hesíode, Teogonia 116 ss.

Doncs bé, abans que res fou el Caos i després Gea de pregones sines, seti sempre ferm per a tots els immortals quesenyoregen els cims de l'Olimp cobert de neu i el Tàrtar bromós, situat en l' indret més pregon de la terra de camins amplis.També fou Eros, que és el més bell dels déus immortals, aquell que amolla els membres i aquell que, en el cor de tots els déus ide tots els homes, enjova la ment i la voluntat més assenyada.

Del Caos naixeren Èreb i la negra Nit. Al seu torn, de la Nit naixeren l'Èter i el Dia. [125] Els va infantar després d'engendrarlosunida plena d'amor amb Èreb. La Terra d'antuvi infantà un ésser igual a ella, Úranos cobert d'estels, capaç de cobrir-la del tot,estatge sempre segur per als déus benaurats. I va crear les altes muntanyes, sojorn plaent de les deesses, de les nimfes quehabiten les fondalades del bosc. Va infantar també el mar eixorc, d'onades violentes, el Pontos, mancada del delejat amor. Totseguit, però, de colgar-se amorosa amb Úranos, infantà Ocèan de remolins pregons, Ceu, Crios, Hiperíon, Jàpet, Tia, Rea,Temis, Mnemòsine, Febe de corona daurada i l'encisadora Tetis. Després d'ells naixé el més jove de tots, Cronos, depensaments tortuosos, el més terrible dels seus fills. I va començar a odiar el seu progenitor exuberant.També dona a llum els Ciclops de cor superbiós, Brontes, Estèropes i Arges d'esperit temerari (són els qui donaren a Zeus eltro i els qui fabricaren el llamp). En tot són iguals als altres déus, tret del fet que tenen un sol ull al mig del. front. I és per aquestúnic ull circular del seu front que reben el nom de Ciclops. La força, la violència i la destresa són presents en els seus actes.Encara van néixer tres fills més de Gea i d'Úranos, grans i poderosos, de nom esfereïdor de pronunciar, Cotos, Briàreu iGies, criatures plenes de supèrbia. [150] De les seves espatlles prorrompen cent braços aterridors i dels seus muscles elscreixen, a cada un, cinquanta caps, sobre els seus poderosos cossos. I una força terriblement espaordidora s'afegeix al seuaspecte imponent.

Tots els fills nascuts de Gea i Úranos eren criatures temibles i des del principi eren odiats pel seu propi pare: tan aviat comnaixien, els amagava en les cavitats de la Terra i no els permetia de veure la llum. Mentre Úranos es complaïa amb el seucapteniment malèfic, la Terra immensa gemegava d'asfíxia i va preparar un ardit astut i perniciós. Cuitosa va crear una menad'acer blanc, en féu una gran falç i s'adreçà als seus fills. Amb el cor afligit va dirigir-los paraules d'enardiment: «Fills meus i d'unpare soberg, si em volguéssiu creure, castigaríem l'afront ignominiós del vostre pare. Ell, doncs, és el primer que ha maquinatactes indignes».

Així va parlar, pero la por els dominà tots i cap d' ells no digué ni una paraula. Només el gran Cronos de pensaments retortsva gosar contestar a la seva mare estimada amb aquestes paraules: «Mare, et prometo que jo portaré a cap els teus propòsits,perquè el nostre pare, de nom odiós, no em produeix gens de pietat. Ell, doncs, és el primer que ha maquinat actes indignes».Així va dir, i el cor de la immensa Gea s'omplí de goig. El va portar d'amagat a l'aguait i li posa a les mans [175] la falç dedents esmolades i li va explicar tot el seu engany. I va arribar el gran Úranos portant la nit amb ell i, àvid d'amor, es va estendresobre Gea i va expandir-se pertot arreu. El fill, des del seu parany, va estendre la mà esquerra i amb la dreta va empunyarl'enorme i llarga falç de dents esmolades i d'un cop sec li va amputar els genitals. El va tirar, a l'atzar, cap al seu darrere. I no vansortir en debades de les seves mans: totes les gotes de sang que van caure, la Terra les va acollir i, acomplert el temps, vainfantar les poderoses Erínies i els grans Gegants, d'armadura refulgent, que porten a les mans llargues javelines. També vainfantar les Nimfes anomenades Mèlies, sobre la terra immensa. Tan aviat com va tallar els genitals amb l'acer i els va llançar desde terra ferma a la mar agitada per les tempestes, aquesta se'ls va endur durant molt de temps. Per tot el voltant del membreimmortal va aparèixer una escuma blanca i, dins l'escuma, va formar-se una donzella. De primer va fer cap a Citera la divina id'allà es dirigí a Xipre tota voltada de mar. Allà va prendre terra la deessa bella i venerable i l'herba creixia per tot el voltant de lapetja dels seus peus subtils. Déus i homes l'anomenen Afrodita, deessa nascuda de l'escuma, i Citerea de bella corona, perquenaixé de l'escuma i perque s'adreçà a Citera. També l'anomenen Ciprogenes, perque va néixer a Xipre, batuda per les ones,[200] i Filomedes, perque va néixer dels genitals. Eros l'acompanyà i el bell Hímeros la seguia, tan aviat com va néixer i vaencaminar-se vers l'aplegament dels déus. Des del principi posseeix aquest privilegi i li ha correspost aquesta tasca entre homesi entre déus: la intimitat amb les donzelles, els somriures, els fingiments, el dolç plaer, l'amor i la tendresa.El pare, l'immens Úranos, per ultratjar els fills que ell mateix havia engendrat, els donava el nom de Titans. Deia que amb elsseus intents havien comès amb maldat una mala acció i que més tard en rebrien el càstig.La Nit va infantar Moros odiós i la negra Cer, i Tànatos. Va infantar també la Son i tota la raça dels Somnis. I la Nit tenebrosaels va engendrar sense compartir el llit amb ningú. Després encara va infantar Momos i la dolorosa Ezis, i les Hespèrides, quetenen cura, més enllà de l'oceà sorollós, de les belles pomes d'or i dels arbres que produeixen la fruita. També va posar al mónles Moires i les Parques inexorables, Cloto, Làquesis i Àtropos, les quals concedeixen als homes quan neixen la possessió de labona o la mala fortuna.

[...]

Rea, junyida a Cronos, infantà fills il·lustres: Hèstia, Demèter, Hera de sandàlies d'or, el fort Hades que, amb un corimplacable, té el seu estatge sota terra, el Sacsejador que provoca baluerns eixordadors i el prudent Zeus, pare de déus i homes,que amb el seu tro fa trepidar la terra espaiosa. El gran Cronos els devorava tots així que, des del ventre sagrat, arribaven a lafalda de la seva mare. D'aquesta manera pensava evitar que cap altre dels descendents il·lustres d'Úranos aconseguís elshonors de la reialesa entre els immortals. Havia sabut, doncs, per Gea i Úranos ple d'estrelles que, per poderós que fos, estavadestinat a ésser vençut per un dels seus fills, per la voluntat del gran Zeus. Per això no es lliurava a una vigilància inútil, sinó que,sempre a l'aguait, anava devorant tots els seus propis fills. I un dolor insuportable afligia Rea. Quan estava ja a punt de parirZeus, el pare de déus i homes, va suplicar als seus pares, Gea i Úranos ple d'estrelles, que l'ajudessin a rumiar un pla per parird'amagat el seu fill i perquè el gran Cronos de pensaments retorts, donés compte a les Erínies tant dels seus actes comesoscontra el seu pare, com dels fills que havia devorat. I ells van escoltar i van atendre els precs de la seva filla estimada i [475]l'assabentaren del destí que estava escrit per a Cronos i per al seu fill de cor valent. La van enviar a Lictos, un poble ric de Creta,quan estava a punt d'infantar el darrer dels seus fills, el gran Zeus. I la grandiosa Gea va acollir-lo en l'espaiosa Creta per anodrir-lo i protegir-lo. Quan l'hi va portar aprofitant la foscor de la nit ràpida, va dirigir-se, en primer lloc, a Dictos. El va agafar amb les seves mans i el va amagar en una cova profunda, sota les cavitats de la terra divina, en la muntanya de l'Egeu protegida per un bosc espès. Després va embolicar una gran pedra amb bolquers i la va donar al gran senyor fill d'Úranos, primer reí dels déus.Ell va agafar-la amb les seves mans, el malastruc, i va aviar-la ventre avall: en el seu cor ignorava que en lloc de la pedra,deixava, per al futur, el seu fill invencible i valerós, que ben aviat l'havia de desposseir dels seus privilegis i que, després desotmetre'l amb la seva violència i força, havia de regnar entre els immortals. [...]


Veure http://seneca.uab.es/antiguitat/PAMIAS/ARXIUS/TxtsMitCosm.pdf