Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Gòrgies (ca.485/490-ca.391/388 aC) HIST.

Filòsof sofista grec. Va néixer a Leontinoi, a Sicília, i va viatjar per tot Grècia, de ciutat en ciutat, com a sofista, ensenyant i practicant la retòrica. És contemporani de Protàgores i va ser deixeble d'Empèdocles però, segons sembla, va estar decisivament marcat per la influència de l’escola eleàtica, que va fer entrar en crisis les seves conviccions, conduint-lo a mantenir tesi nihilistes, que va exposar a la seva obra principal, i l’única plenament filosòfica: Sobre la natura i sobre el no-ser. Sent ja gran va viure durant un temps a Atenes. Va ser mestre de Tucídides, Agató, Isòcrates, Críties i Alcibíades. Plató el fa aparèixer com a interlocutor de Sòcrates en un diàleg que porta el seu nom.

A la seva obra Sobre la natura o sobre el no-ser ataca la postura eleàtica, i defensa l'escepticisme. Les seves idees poden resumir-se en tres tesi:

1) La primera tesi la defensa de la manera següent. Si quelcom fos deuria o ben ser etern o no ser-ho. Si fos etern, hauria de ser infinit i, si fos infinit, no podria estar en res. Però, allò que no està en res no existeix. D’altra banda, si no fos etern, hauria d’haver començat a ser, però, per començar a ser, abans hauria de no ser, la qual cosa és impossible, ja que el no ser no és. Així, ni és etern ni té origen i, per tant, no és.

2) La segona tesi parteix de l’afirmació de Parmènides segons la qual no és possible pensar el no ser. Però, si el no ser no pogués ser pensat, no hi hauria l’error. Atès que l’error existeix, s’infereix que pot pensar-se el no ser. Així, podem dir que hi ha coses pensades, que no existeixen, i coses no existents (com a personatges mítics, per exemple) que poden ser pensades. D’aquesta manera assenyala, contra Parmènides, que hi ha una escissió entre pensament i ser i, per tant, si quelcom fos, no podria ser pensat. (Noti’s que Gòrgies usa com a mètode de raonament el procediment de reducció a l’absurd, tan hàbilment desenvolupat per Zenó d’Elea i altres eleates).

3) La tercera tesi defensa que la paraula no comunica més que sons. Mitjançant el llenguatge no transmetem colors, sabors, grandàries, etc., sinó només sons. I, igual que la vista no veu els sons, l’oïda no sent els colors. Amb això posa de manifest el divorci existent entre signe i significat, i destaca la impossibilitat de transmetre la realitat mitjançant la paraula.

S’ha afirmat que aquestes tesis de Gòrgies eren més aviat un mer exercici retòric pel qual volia demostrar que, mitjançant l’ús manyós del llenguatge, és a dir, mitjançant la retòrica, es podien defensar fins i totes les tesis més absurdes. No obstant això, més aviat es creu que, encara que realment Gòrgies va voler posar en ridícul les tesis dels seguidors de l’escola d’Elea, va acabar abraçant un profund nihilisme i escepticisme. Per això, partint d’aquesta situació de crisi, es va bolcar en l’ensenyament de la retòrica, però sense voler ensenyar la virtut, sinó només l’ús persuasiu del llenguatge. D’aquesta manera, va concebre el seu ensenyament com a transmissió d’un art de persuasió basat en una ètica de situació fortament relativista. Va destacar l’immens poder de la paraula, la màgia del logos que sedueix, persuadeix i transforma l’ànima, i la va comparar a l’acció dels fàrmacs sobre el cos. També el llenguatge pot curar o emmalaltir un ànima. A més a més, va ser el primer a estudiar el llenguatge des d’una perspectiva estètica i va analitzar l’essència de la poesia. Concebia l’art com un engany, però un engany intel·ligent que ennobleix a qui el practica (perquè mostra la seva capacitat de fabulació i imaginació) i a qui es deixa enganyar (perquè mostra la intel·ligència de comprendre el missatge de l’artista). Aquestes reflexions sobre l’art van ser posteriorment recollides per Plató (que va destacar l’aspecte d’engany i d’imitació de l’art) i per Aristòtil (que va subratllar l’aspecte purificador o catàrtic de l’art). Altres obres destacables de Gòrgies són: Encomi d’Hel·lena, i Defensa de Palamedes.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.