Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Gassendi, Pierre (1592-1655) HIST.


Fil˛sof i cientÝfic francŔs, nascut a Champtercier, en la Provença. És ordenat sacerdot el 1616 i, després d'exercir com a professor de filosofia en Aix-en-Provence de 1617 a 1623, publica la seva crítica a Aristòtil amb el títol d'Exercitationes Paradoxicae Adversus Aristoteleos [Exercicis paradoxals contra Aristòtil] (1626). Passa uns anys dedicat a estudis científics, sobretot astronòmics, i en els seus viatges a París coneix a Marin Mersenne i es relaciona amb els llibertins. El 1645 és nomenat professor de matemàtiques al Col·legi Real de París, després Collège de France, càrrec que abandona el 1848 per malaltia. El 1641 reprèn l'activitat filosòfica redactant la cinquena sèrie d'Objeccions a les Meditacions de Descartes, que després va ampliar en Disquisitio Metaphysica (1644). Poc després, entre 1647 i 1649, publica diverses obres sobre Epicur.

Al realisme d'Aristòtil i al racionalisme de Descartes, oposa un empirisme i un escepticisme mitigat, inspirat en l'escepticisme antic i renaixentista, i que ell anomena via mitjana, que sosté un coneixement pels sentits i per les aparences, i no de coses en si, amb la concessió d'un cert coneixement intel·lectual discursiu, necessari per admetre realitats no directament copsables pels sentits. Així, per exemple, la versemblança de l'atomisme dels textos d'Epicur la dedueix, no d'observacions empíriques ni d'afirmacions de tipus metafísic, sinó de la raonabilitat de la hipòtesi verificada mitjançant prediccions experimentals. De l'atomisme que professa elimina, no obstant això, el materialisme que exclou la creació divina, i el mecanicisme, que nega la finalitat de la natura. Rebutja l'argument ontològic de Descartes, per˛ accepta el que la tradiciˇ anomena argument pel designi.

La seva influència en els àmbits científics va ser notable en la seva època, principalment pel que fa al seu escepticisme mitigat i l'atomisme. La hipòtesi atòmica novament proposta per ell no va tenir, no obstant això, cap efecte científic.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.