Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Carnèades de Cirene (ca. 219 a.C. - 128 a.C.) HIST.

Filòsof nascut a Cirene, al voltant de l'any 213 aC al nord d'Àfrica (en l'actual Líbia). Va ser director i fundador de la Acadèmia platònica nova, aproximadament a partir de l'any 162, donant-li una nova orientació, coneguda com a probabilisme, que matisava l'escepticisme de Arcesilau de Pitana, l'escolarca més influent de la Acadèmia mitja. No obstant això, la distinció entre Acadèmies mitja (fundada per Arcesilau) i nova (fundada per Carnèades) no és majoritàriament acceptada, de forma que només cal parlar de l'Acadèmia de Plató i d'una Acadèmia mitja o nova, els representants de la qual van ser els dits autors.

Va ser molt coneguda i lloada la seva gran eloqüència però, igual que Sòcrates i Arcesilau, no va deixar escrits i la seva doctrina només es coneix a través dels seus deixebles. La seva orientació filosòfica es va forjar en pugna contra els epicuris i, especialment, contra l'estoïcisme de Crisip, fins al punt que, com conta Diògenes Laerci, Carnèades va dir que «Si no hi hagués hi Crisip, no hi hauria Carnèades» (veure text ).

Afirmava que el saber segur és impossible i que cap afirmació és indubtable. Com a exemple d'això es diu que, cap a l'any 155 o156, en ocasió d'acudir en ambaixada a Roma, va argumentar un dia amb gran eloqüència i convenciment a favor de la justícia i, l'endemà, amb no menys eloqüència i convenciment, en contra d'ella. D'aquesta manera, volia manifestar la inseguretat dels raonaments que es basen en pressupòsits de què no es pot estar segur i caricaturitzar la lògica estoica.

També va atacar els arguments dels estoics en favor dels déus com inconsistents, i les seves doctrines sobre el destí i la providència ja que, segons Carnèades, eliminaven la llibertat humana que ell defensava.

També va atacar la doctrina estoica de les representacions catalèptiques ja que, segons ell, l'home manca de criteri per decidir quins fenòmens (o representacions de la fantasia) corresponen a la realitat; és a dir, no sabem quines són les fantasies catalèptiques (n"<J"F\" P"J"80BJ4PZ). Per això, és necessari suspendre el judici (epokhé, ¥B@PZ) però, com per conduir la pròpia vida -l'art d'aconseguir el que es desitja- es requereix una norma raonable per no quedar paralitzats, cal actuar segons el coneixement versemblant o probable (to pithanón, B42"<`<). Aquest criteri per conduir l'existència no és un criteri objectiu (consistent en alguna representació, que podria ser falsa), sinó que és un criteri merament subjectiu basat, doncs, no en la veritat, sinó en la credibilitat, persuasió o probabilitat. Per aquesta raó, la filosofia de Carnèades és coneguda com a probabilisme.

 

______________________________________________________________________
Enllaços
 
Carnéades, o de la integridad intelectual: http://www.uniacc.cl/talon/anteriores/talonaquiles5/tal5-4.htm
Escépticos de la Academia: http://www.cinicos.com/es02.htm
 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.